Els dos testimonis declaren que no tenien formació específica i que es refiaven de Daniel Ferré
L’expresident, Fernando Falcó, i l’extresorer, Joan Gilabert, de la secció de crèdit de la Cooperativa de l’Aldea han assenyalat l’exgerent Daniel Ferré com el responsable de la gestió econòmica i financera de l’entitat. Aquest dimecres, han declarat en una nova jornada del judici per la fallida que se celebra a l’Audiència de Tarragona. Tots dos han assegurat que no tenien formació específica sobre inversions ni conceptes econòmics i que es refiaven de l’acusat. Falcó ha declarat que Ferré era qui donava les explicacions, tot i que a les actes aparegui que les feia ell. «El gerent ho manegava tot», ha afirmat Gilabert, que ha manifestat que «mai» li va comunicar que la cooperativa tenia «dificultats econòmiques».
Falcó ha explicat que es reunien el secretari, el tresorer i ell com a membres del consell rector amb el llavors director de la secció de crèdit, Enric Sabaté, el qual els informava si es podien concedir els crèdits. L’expresident ha dit que era coneixedor de les operacions a l’estranger, però que «no hi entraven» en aquestes qüestions, ja que «se’n cuidava» l’exgerent.
En la seva declaració, ha reconegut la seva firma en les actes, però ha remarcat que les explicacions sobre les qüestions econòmiques o financeres les donava Ferré. «El normal és que sigui el president que ho expliqui, d’aquestes coses no hi entenc, per això, teníem el gerent», ha declarat. Alhora, ha subratllat que l’exgerent assistia «sempre» a les reunions del consell rector, tot i que no era membre de la junta.
L’expresident ha insistit que l’exgerent era la persona que els feia propostes, com per exemple, la de la col·locació de plaques solars a les instal·lacions. «Tal com ens ho va explicar, semblava rendible», ha afirmat. A més, ha explicat que l’entitat tenia una relació amb Caixa Madrid perquè les caixes rurals no podien fer funcions de bancs, i a través d’aquesta entitat bancària es feien els pagaments de rebuts.
«No hi havia dificultats»
Per la banda, l’extresorer de la secció de crèdit ha explicat que s’encarregava d’aprovar els crèdits dels socis i que la gent «complia» amb el retorn dels diners. «No hi havia dificultats», ha afirmat. Gilabert ha assegurat que no va saber que la cooperativa tenia dificultats fins a la reunió que els van informar. A preguntes de l’acusació particular, representada per la Cooperativa, ha respost que l’exgerent «mai» els va informar que l’entitat tenia «dificultats econòmiques».
L’extresorer ha assegurat que cap membre del consell rector tenia coneixements de comptabilitat i ha assenyalat que es dedicaven a la pagesia. «Pregunti’m com es fa una col, el panís, l’arròs, li ho diré tot, però de bolígraf poca cosa», ha comentat. També ha remarcat que totes les informacions, explicacions i qüestions financeres les donava l’acusat al consell rector. «D’entitats financeres qui informava si era convenient demanar diners a entitats financeres? El gerent», ha reiterat.
A la vegada, ha indicat que era l’exgerent qui també s’encarregava de triar els proveïdors, de fer el seguiment de les devolucions dels préstecs i de les inversions. «A vegades ens les explicava, no he sabut algunes operacions, hi havia confiança», ha afegit. D’altra banda, ha lamentat que va tenir problemes amb els veïns del municipi arran de la fallida de la cooperativa, la qual, ha recordat, va afectar gairebé a tots els cooperativistes.
Retorn de 160.000 euros
En la vista d’aquest dimecres, també ha declarat un dels fills de Ferré, que ha explicat que va treballar a la secció de crèdit de la Cooperativa, primer de pràctiques i després com a treballador, atenen el públic i fent ingressos dels impositors, entre altres tasques. El testimoni ha dit que es va assabentar de les dificultats econòmiques la nit del 28 de novembre de 2011 quan el seu pare va tornar del Departament de Finances i els ho va explicar. L’endemà, ha dit, Enric Sabaté li va dir que tindrien problemes de liquiditat i que s’agafés uns dies per la situació «problemàtica i perillosa» que hi havia.
Dies abans de la fallida, el 25 de novembre ell i el seu germà van rebre 80.000 euros cadascun del seu pare, ja que el seu germà es volia comprar un pis a Barcelona. «Com a germans, estem en igualtat de condicions i també me’ls va donar», ha comentat. Ha indicat que els va ingressar en un compte d’una altra entitat bancària i que el seu pare no els va dir d’on procedien els diners. Tant ell com el seu germà van decidir tornar-los al seu pare l’agost de 2012.
Ha detallat que va retornar-los en dues parts, primer amb un taló nominatiu de 74.000 euros i els 6.000 restant en efectiu. A més, ha assegurat que no van rebre instruccions del seu progenitor i que ho van voler fer sota notari. «Una operació d’aquestes característiques havia de quedar constància», ha declarat. Segons el testimoni, van patir pressió mediàtica: «Els mitjans de comunicació ens bombardejaven i hi havia una pressió molt forta respecte al meu pare».
En paral·lel, ha assegurat que no van saber quina era la situació econòmica de la cooperativa i que no hi ha relació amb el fet que van rebre els diners uns dies abans de la fallida. En la vista d’avui també han declarat treballadors de la cooperativa, entre ells, una enginyera agrònoma, l’encarregat de la secció hortofructícola i qui va ser director comercial després de la fallida de l’entitat.
