L’Agència Tributària manté que Efial va ingressar més de 6 milions d’euros d’ajuntaments catalans per treballs que, en la seva gran majoria, no va arribar a efectuar o no va poder acreditar. Així ho ha declarat el responsable d’investigar el cas a l’organisme que ha declarat com a pèrit davant l’Audiència Nacional. El funcionari ha desgranat que la consultora presentava factures amb imports «desorbitats» i costos laborals «que no resulten possibles». També ha relatat que l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, va acumular un patrimoni de 2,3 milions d’euros a partir d’ingressos rebuts en comptes andorrans. D’altra banda, Fiscalia ha precisat que el pacte de conformitat amb l’acusat Antoni Martos ha quedat sense efecte.
El perit de l’AEAT ha estat taxatiu amb els seus arguments i ha remarcat que existeixin indicis per afirmar que la pretesa activitat d’Efial hauria servit per detreure «irregularment» fins a 6 milions d’euros d’administracions públiques locals facturant treballs que, en gran manera, no hauria dut a terme o no hauria pogut acreditar generant-li un «benefici enorme».
Segons ha defensat, la consultora va cobrar factures amb imports «desorbitats». En el cas de l’empresa pública la Cala Gestió, de la qual se n’ocupava Efial per encàrrec del govern municipal de l’Ametlla de Mar, l’AEAT va arribar a desestimar les facturacions d’IVA perquè les factures no en bona part no quedava acreditat que es prestessin o el servei no es corresponia.
«Algun devia ser prestat», ha admès. Seria el cas de l’assistència d’empleats d’Efial en meses de contractació i han rebut els contractes adjudicats d’obres. «Han hagut de pagar-ho i repercutir les factures a l’Ajuntament. Però l’únic que es podia haver fet eren coses en aquest sentit», ha clarificat.
El mateix funcionari ha explicat que es van atribuir quantitats d’hores de feina i costos laborals per als treballs suposadament facturats que «no resultaven possibles». També ha assenyalat la desproporció del volum total de la facturació d’Efial, fins al punt d’equiparar-se pràcticament amb el volum total que girava la Cala Gestió, fet que va fer sospitar l’administració tributària.
«No existeix cap justificació econòmica ni necessitat que Efial presti els serveis que feien els treballadors de l’Ajuntament i per un cost increïblement superior i segons els informes de l’AEAT i altres es corresponen, en la seva majoria, a treballs no fets», ha subratllat a preguntes de l’acusació de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar. L’esquema, segons ha indicat, era el mateix en casos com el de la societat urbanística municipal GUMTSA de Tortosa i pivotava al voltant d’Antoni Martos, com a propietari d’Efial i gerent de les empreses públiques. Precisament, aquest dilluns fiscalia ha anunciat que el pacte anunciat per la seva defensa ha quedat sense efecte davant la continuïtat dels càrrecs per part de la resta d’acusacions dels ajuntaments de l’Ametlla de Mar i Tortosa.
Els ingressos de Martí
El perit de l’Agència Tributària també ha ratificat les xifres aportades en els informes sobre el patrimoni acumulat per l’exalcalde Andreu Martí en comptes bancaris d’Andorra, que ascendeix a 2,4 milions d’euros en total (1,36 en pagaments no declarats i, la resta, generats posteriorment arran d’inversions en productes financers i altres actius).
Segons ha explicat, l’AEAT va detectar «contradiccions tremendes» en les justificacions de Martí sobre l’origen d’aquests diners. Ha recordat que els ingressos, rendes disponibles o guanys patrimonials declarats no podien justificar en cap cas els pagaments detectats. L’exalcalde va adduir una antiga herència com a defensa, però el funcionari ha recordat que es tractava d’un apartament de 57.000 euros del qual encara disposa.
Martí hauria arribat a gastar fins a 50.000 euros en targetes de crèdit i hauria fet imposicions en efectiu de fins a 254.000 euros en un any que no provenien de la seva activitat legal i reconeguda. Per vehicular aquests pagaments, segons el perit, utilitzava societats instrumentals sense activitat aparent, on també figurava amb la seva dona, i amb la participació d’Oriol Mestre, que a l’inici del judici va acceptar haver pres part en la trama a canvi de rebre una pena menor.
Dubtes dels secretaris
L’advocat de l’exalcalde, com bona part dels lletrats de la defensa, han intentat contrarestar aquestes afirmacions i intentar dissipar la responsabilitat del seu client recordant que l’acció de les empreses municipals havia d’estar subjecta al control del secretari o l’interventor. Precisament, aquest dilluns han declarat també com a testimonis els exsecretaris dels ajuntaments d’Ascó i Torredembarra, municipis on s’investiga també l’actuació d’Efial i els seus exalcaldes.
Així, Javier Requejo, que va ocupar el càrrec al municipi de la Ribera d’Ebre ha recordat que va informar de la incompatibilitat del paper d’Antoni Martos com a responsable d’Efial i alhora de l’empresa pública municipal, que no tenia personal funcionari ni acreditat per efectuar contractacions que es van fer «mal fetes», seguint normes «molt més laxes». Això va portar a revisar alguns expedients a la baixa, segons ha explicat. La defensa de l’exalcalde, Rafel Vidal, li ha retret que els expedients que va analitzar eren amb data anterior a l’arribada del funcionari a l’Ajuntament i li ha preguntat per les discussions que mantenien amb l’alcalde.
En el cas de Torredembarra, l’exsecretari Ramon Orihuel ha reiterat que la presència d’Efial envaïa funcions públiques dels funcionaris municipals que no hauria de fer una empresa privada. La defensa de l’exalcalde, Daniel Masagué ha aportat també una perita que ha justificat la contractació d’empreses externes per les dificultats normatives que en aquells anys suposava contractar personal propi als ajuntaments. També ha posat en dubte la declaració de l’exfuncionari, ja jubilat, adduint la mala relació que mantenia amb l’exalcalde i acusant-lo de menystenir-lo, sense anomenar-lo, en les seves memòries personals publicades.
Al final de la vista d’aquest dilluns, l’advocat de Martos ha demanat que el seu client pugui ser el primer a declarar després d’haver signat un pacte de conformitat amb el ministeri públic. Més enllà de resoldre l’ordre, la fiscal del cas, però, ha recordat que acte pacte ha quedat sense efecte després que la resta d’acusacions hagi decidit mantenir els càrrecs i no acceptar aquest acord.
