La Universitat de Barcelona ha documentat els impactes del bombardeig que va patir un pavelló de l’antiga fàbrica d’explosius de cloratita de Flix el febrer del 1937, durant la Guerra Civil. La UB ha fet aquest estiu la tercera campanya d’excavació al taller d’explosius que es troba dins la Reserva Natural de Sebes. Vuit alumnes d’arqueologia de la UB, a més del director i d’un tècnic, han treballat en aquest espai únic a l’estat espanyol que va estar en ús fins a l’esclat del conflicte bèl·lic. El director de l’excavació, Jordi Ramos, assegura a l’ACN que els serveix com un «camp d’aprenentatge» per l’alumnat. Pel professor és important que els alumnes «aprenguen com es fa una intervenció arqueològica d’època contemporània».
Amb l’alçament militar, la fàbrica va passar a mans de la Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat i va començar a fabricar nitrat amònic i cloratita. Ramos comenta que la fàbrica va esdevenir un objectiu militar i el Consell de Guerra controlava la producció d’armament per utilitzar-lo al front.
Amb aquesta excavació, els arqueòlegs poden documentar les estructures, ja que es tracta d’un tipus de fàbriques que no eren habituals. De fet, la de Flix, és l’única de l’estat que es manté íntegrament. Des de la universitat també estudien com eren les «condicions de vida» en aquesta indústria, com era la jornada laboral i l’organització de l’espai.
La fàbrica va tenir una vida curta. Va començar a funcionar l’any 1923, i després dels bombardejos del 1937, l’any següent, va deixar de produir explosius. Durant la Guerra Civil, uns terraplens de seguretat entre magatzems van servir com a refugis antiaeris. Les instal·lacions «han patit un deteriorament», comenta Ramos. També cal tenir en compte que durant el segle passat, l’espai es va ocupar diverses vegades.
Museïtzar l’espai
Encara hi ha llocs de la fàbrica per excavar, per exemple el polvorí. Els arqueòlegs de la UB tenen pendent habilitar dues entrades al polvorí i una avantsala. «Hi ha moltes argiles i llims a causa de les riuades que ha patit aquest espai», assenyala el professor. Tot i això, Ramos reconeix que tots els treballs estan «força avançats», sobretot la tasca de documentació.
La UB farà l’any vinent una quarta campanya, i a partir d’aquí, esperen que es faça un projecte de museïtzació. Ramos ja ha ofert el seu suport tant a l’Ajuntament de Flix com als propietaris de la fàbrica per tirar-ho endavant.
