Catalunya disposa de 898 oficines que han evolucionat des dels antics jutjats de pau cap a les actuals Oficines de Justícia en el Municipi. Aquest nou model de proximitat ofereix més serveis per a la ciutadania i noves eines per prevenir i resoldre conflictes de manera més àgil i eficaç.
Durant gairebé 170 anys, la justícia de proximitat ha format part de la vida de molts municipis catalans, tot i que per a una part de la ciutadania continua sent una gran desconeguda. Aquests espais, vinculats històricament a la realitat dels pobles i anomenats jutjats de pau, s’han transformat en les actuals Oficines de Justícia en el Municipi: un servei pensat per acostar l’Administració de justícia a les persones que viuen en poblacions que no són seu del partit judicial.
La idea és senzilla: que accedir a la justícia no impliqui sempre desplaçar-se a una ciutat amb tribunal. L’objectiu és que els ciutadans puguin fer determinats tràmits, rebre orientació i trobar vies per resoldre conflictes quotidians des del seu mateix municipi.
La justícia de proximitat a les Terres de l’Ebre
A Catalunya, aquesta xarxa de proximitat té un abast molt ampli. Dels 947 municipis catalans, 898 compten actualment amb Oficines de Justícia en el Municipi. Això significa que aquest servei és present en el 92,3% del territori i dona cobertura a 3,2 milions de persones, al voltant del 40,4% de la població catalana.
A les Terres de l’Ebre, la implantació d’aquest model es consolida mitjançant la distribució estratègica de mitjans materials i personals en virtut de les competències de la Generalitat, estructurada a través de noves agrupacions d’Oficines de Justícia en el Municipi. En aquest sentit, ja compta amb el vistiplau dels plens municipals la primera de les agrupacions, que fixarà la seu a Santa Bàrbara (i donarà cobertura a Freginals, la Galera, Godall, Mas de Barberans, Masdenverge i Sant Jaume d’Enveja), així com la segona xarxa local, que se situarà a l’Aldea (juntament amb l’Ampolla, Camarles i el Perelló).
A aquesta estructura territorial s’uneixen ara tres noves agrupacions constituïdes per optimitzar l’atenció ciutadana: la de la capçalera d’Ascó (que aglutinarà Corbera d’Ebre, la Fatarella, Ginestar i Rasquera), la de Batea (amb Horta de Sant Joan, el Pinell de Brai, Bot, Arnes, la Pobla de Massaluca, Caseres i Prat de Comte) i la de Xerta (que oferirà serveis compartits als veïns de Tivenys, Aldover, Benifallet, Paüls i Alfara de Carles). El suport dels ajuntaments permet garantir un servei judicial local amb més capacitat de mediació i evitar desplaçaments innecessaris a les capitals judicials.
Prevenir conflictes i facilitar-ne la resolució: la conciliació davant dels jutges de pau
Una de les grans apostes del nou model és reforçar la prevenció i la resolució de conflictes mitjançant vies alternatives al procediment judicial quan la naturalesa del cas ho permeti.
En moltes ocasions, els problemes entre persones, veïns o petits negocis poden trobar una solució mitjançant el diàleg i la conciliació. No tots els desacords necessiten arribar a un procediment judicial llarg o complex.
La proximitat és precisament un dels principals valors de la justícia de pau. Els jutges i jutgesses de pau coneixen l’entorn en què desenvolupen la seva funció i formen part de la realitat del municipi. Aquest coneixement proper pot ajudar a entendre millor determinades situacions i orientar la ciutadania cap a la via més adequada per abordar-les.
En aquest sentit, els jutges de pau tindran també un paper destacat en relació a un dels mitjans adequats de solució de controvèrsies: la conciliació. Els i les jutgesses, amb el suport de les oficines de justícia municipal, tenen competència per conciliar en cas de conflictes entre els veïns, . Aquesta funció afavoreix una justícia més propera, àgil i orientada a resoldre els problemes de les persones.
Prevenir conflictes i facilitar-ne la resolució
Una de les grans apostes del nou model és reforçar la prevenció i la resolució de conflictes mitjançant vies alternatives al procediment judicial quan la naturalesa del cas ho permeti.
En moltes ocasions, els problemes entre persones, veïns o petits negocis poden trobar una solució mitjançant el diàleg i la conciliació. No tots els desacords necessiten arribar a un procediment judicial llarg o complex.
La proximitat és precisament un dels principals valors d’aquesta estructura. El personal al capdavant de les oficines coneix l’entorn en què desenvolupa la seva funció i forma part de la realitat del municipi. Aquest coneixement proper pot ajudar a entendre millor determinades situacions i orientar la ciutadania cap a la via més adequada per abordar-les.
En aquest sentit, les noves Oficines de Justícia en el Municipi tindran també un paper en l’àmbit dels mitjans adequats de solució de controvèrsies, afavorint una justícia més propera, àgil i orientada a resoldre els problemes de les persones.
Menys desplaçaments i més serveis gràcies a la tecnologia
La transformació d’aquest servei passa també per la incorporació d’eines digitals que facilitin la relació entre la ciutadania i l’Administració de justícia.
Les noves oficines judicials en el municipi estaran connectades amb el sistema judicial i comptaran progressivament amb recursos tecnològics que permetran fer determinades actuacions per videoconferència, gestionar sol·licituds i facilitar la comunicació entre ciutadans i òrgans judicials.
L’objectiu és pràctic: evitar desplaçaments innecessaris i aconseguir que viure en un municipi petit no suposi una dificultat afegida per accedir a la justícia.
A més, les oficines podran prestar suport en altres tràmits, com la recepció de sol·licituds d’assistència jurídica gratuïta o la gestió de peticions adreçades als organismes competents en matèria de justícia.
Un servei de proximitat que mira al futur
El Govern impulsa el Pla de justícia de pau i de proximitat de Catalunya 2025-2028 per consolidar aquesta evolució mitjançant el desplegament de recursos. El pla s’estructura al voltant de quatre grans àmbits: organització, formació i difusió, espais i tecnologia.
Un dels elements clau serà la creació i ampliació d’agrupacions d’Oficines de Justícia en el Municipi, que permetran disposar de més suport especialitzat i millorar la capacitat d’atenció a la ciutadania. La transformació també implica adaptar els espais, reforçar els recursos tecnològics i oferir formació a les persones vinculades a aquest servei.
Aquesta xarxa de proximitat forma part del teixit municipal català des de fa més d’un segle i mig. Ara afronta una nova etapa per respondre a una societat diferent, més digital i amb noves necessitats.
L’objectiu és que la justícia sigui alguna cosa més que acudir a un tribunal quan hi ha un problema. Es tracta de disposar d’un servei proper que informi, orienti i ajudi a trobar solucions des del mateix territori. Perquè una justícia accessible comença, moltes vegades, a la porta del costat.
