El judici per la fallida de la cooperativa de l’Aldea ha quedat vist per a sentència aquest divendres. En la darrera sessió celebrada a l’Audiència de Tarragona, en les conclusions finals, la fiscalia ha rebaixat la petició de presó a l’exgerent de l’entitat, Daniel Ferré, fins als 5 anys i 2 mesos per les dilacions indegudes d’un cas que va esclatar l’any 2012 i que no s’ha jutjat fins ara. En canvi, la representació de la cooperativa ha sol·licitat fins a 23 anys i mig de presó per al principal encausat. L’altra acusada, una proveïdora, ha acceptat els càrrec de falsedat de document mercantil en la modalitat de delicte únic, amb una condemna de tres mesos de presó i una multa de 4 euros al dia durant dos mesos.
Tant fiscalia com l’acusació particular en representació de la cooperativa han atribuït a Ferré els delictes de falsedat comptable, falsedat en document mercantil, administració deslleial, alçament de béns i apropiació indeguda. Pel que fa a la responsabilitat civil, les dues acusacions han coincidit també en la xifra, que per diferents supòsits s’eleva fins als vora 1.790.000 euros. On no hi ha coincidència és amb la multa que sol·liciten. Així, la fiscalia, tenint en compte les dilacions indegudes, ha acabat reclamant una sanció de 6.700 euros. L’acusació particular en canvi, ha elevat la xifra fins als 162.000 euros. Per la seva banda, la defensa, ha reclamat l’absolució per a l’exgerent.
En els informes definitius, el fiscal ha destacat que les actuacions de Ferré «no van generar una situació de risc, si no de col·lapse». «La comptabilitat no reflectia la realitat», ha indicat. Després de repassar les declaracions que diferents testimonis han fet durant les diferents sessions del judici, el ministeri fiscal ha subratllat que Ferré «era gerent des de feia 20 anys». «Portava sis quinquennis a la cooperativa, era ell qui feia i desfeia, tenia tots els poders tant metafòrics com notarials i tots els cooperativisites li tenien plena confiança», ha emfatitzat. Per això, ha manifestat que «era difícil» que el tècnic «no tingués coneixement de què estava passant».
En el seu torn, l’acusació que representa els interessos de la cooperativa ha subratllat que «tots els testimonis el van assenyalar» com a últim responsable de les actuacions comptables de l’entitat. «Els únics que no ho van fer van ser la seva esposa i els fills», ha exposat. Pel lletrat, durant el judici «ha quedat acreditat» que Ferré «era la persona que gestionava tots els aspectes de la cooperativa i el responsable directe des del punt de vista penal i civil». «No era un simple treballador: va començar el 1981 i el 1996 es va presentar com a possible gerent i va ser acceptat pel consell rector», ha insistit.
En la seva intervenció també ha desgranat diferents actuacions de l’exgerent que haurien causat perjudicis a l’entitat, com el fet de tenir factures per valor de 3 milions d’euros suposadament pendents de cobrament però que en realitat serien fictícies per maquillar comptes. «Ferré feia inversions milionàries que hipotecaven la cooperativa i la secció de crèdit; no va aportar els balanços separats de les seccions de la cooperativa als inspectors, fet que feia més difícil detectar irregularitats», ha especificat.
Respecte el presumpte delicte d’apropiació indeguda, l’advocat ha explicat que el responsable va resoldre un contracte de dipòsit que la cooperativa tenia amb Banesto directament al seu compte corrent, valorat en 160.000 euros. «Si ell, com a impositor, volia disposar dels diners, havia de sol·licitar l’entrega a la cooperativa. No ho va fer perquè sabia que l’entitat era insolvent i no els podria obtenir», ha comentat. Per tant, els diners no van anar a parar a un compte de la cooperativa «si no que van anar directament a un compte del senyor Ferré», ha dit.
La defensa reparteix responsabilitats
La defensa de l’exgerent ha basat la seva argumentació en el fet que Ferré no era el responsable únic d’emetre els comptes i que si els altres possibles implicats no estaven encausats i no van cometre cap delicte, el seu client, tampoc. Així, el lletrat ha indicat que la màxima responsabilitat sobre el funcionament de la cooperativa requeia en el consell rector, del qual l’exgerent no n’era membre. «Ferré no té estudis especialitzats -en economia-. No tots els membres del consell rector eren uns ignorants», ha afirmat, en resposta a alguns testimonis que durant el judici van apuntar que eren «simples agricultors».
La defensa ha reconegut que l’exgerent «tenia uns poders amplis», però també els tenien els membres del consell rector, com ara el director o altres alts càrrecs. «Es diu que Ferré ho feia tot, fins i tot els comptes anuals. Però quina capacitat i quins estudis tenia per fer-los? Els comptes anuals per llei els formula el consell rector; no era lògic que els fes Ferré», ha subratllat. Amb tot, ha assegurat que «no hi ha cap prova de que el col·lapse de la cooperativa fos causat per l’activitat del senyor Ferré». A la vegada, ha destacat que el seu client no va fer «ni una operació fictícia» i que mai va participar «en cap revalorització d’immobilitzat». Per tot plegat, n’ha sol·licitat l’absolució.
