El nou decret llei de les energies renovables pretén “minimitzar l’impacte social” dels projectes oferint un paper més actiu de la ciutadania en tot el procés. El text obliga els promotors a informar prèviament a la població de la zona afectada del seu interès, fer una oferta de participació de com a mínim el 20% en el projecte i comptar amb el “compromís” d’almenys els propietaris de la meitat de la superfície afectada. Per retardar les possibles expropiacions forçoses, el decret obliga a comptar amb el 85% dels terrenys per fer la declaració d’utilitat pública. En cas de no tenir aquest nivell d’acord, es podrà activar el procés d’expropiacions igualment un cop es rebi l’autorització energètica. El decret, que s’aprovarà dimarts vinent al consell executiu, pretén evitar que un territori s’assabenti de l’interès d’un promotor per construir un parc eòlic o fotovoltaic a la zona un cop el projecte surt a informació pública i hi ha poc temps per fer al·legacions. La consellera d’Acció Climàtica ,Teresa Jordà, promet que el nou decret “punxa la bombolla especulativa” amb les renovables al territori.
Les entitats de la Terra Alta i el Priorat que formen part de la Xarxa per una Transició Energètica Justa consideren que Acció Climàtica ha fet una modificació “de mínims” del decret de renovables, on se’ls ha exclòs i que ha acabat cedint “a fortes pressions”. Les entitats alerten que sense una moratòria o la suspensió de llicències, la modificació del decret aplana el camí a les promotores que podran executar totes instal·lacions tramitades amb el decret de 2019, així com els projectes que no ha avaluat la Ponència de Renovables els últims tres mesos. Des de Terra Alta Viva asseguren que no compleix amb “les expectatives generades” i incompleix l’acord de Govern que es va signar amb la CUP per investir el president Pere Aragonès.
