El 2024 s’ha convertit en l’any més càlid des que es tenen registres i el primer en què la temperatura global ha superat en més d’1,5 graus centígrads les xifres de l’època preindustrial. Segons les dades publicades aquest divendres pel programa europeu Copernicus, la temperatura mitjana al planeta l’any 2024 es va situar en 15,1 graus, 0,72 graus per sobre els valors per al període 1991-2020 i 1,6 graus més respecte a la mitjana estimada per a l’etapa preindustrial (1850-1900). En el comunicat que acompanya les dades, els experts del servei climàtic atribueixen les xifres a l’acció humana i reclamen accions «ràpides i decisives» per revertir la situació. «Encara podem alterar la trajectòria del nostre futur climàtic», apunten.
En línia amb la tendència dels últims anys, el 2024 ha superat tots els registres previs pel que fa als rècords de temperatures. De fet, cada un dels últims deu anys (2015-2024) ha entrat en el top 10 dels més càlids des que es recullen dades.
«Cada any de l’última dècada és un dels més càlids i ara estem superant els nivells d’1,5 graus definits en l’Acord de París; […] les altes temperatures globals, juntament amb unes concentracions rècord de vapor d’aigua a l’atmosfera, van desencadenar onades de calor sense precedents i esdeveniments de pluges intenses, causant misèria a milions de persones», adverteix la responsable d’estratègia climàtica del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques, Samantha Burgess.
Amb les úniques excepcions de l’Antàrtida i Oceania, la resta de continents també han vist com aquest 2024 s’assolien xifres mai vistes. A Europa en particular, la temperatura s’ha situat en 10,69 graus centígrads, 0,28 graus per sobre el rècord que fins ara ostentava l’any 2020 i 1,47 graus per damunt el període entre 1991 i 2020. Europa, de fet, ha estat el continent que més s’ha desviat de la mitjana dels últims anys, especialment durant les estacions de primavera (la temperatura ha estat 1,5 graus superior a l’etapa 1991-2020) i estiu (1,54 graus de diferència).
Pel que fa al conjunt del planeta, en tres de les quatre estacions de l’any s’ha vist com els termòmetres marcaven unes xifres que fins ara no s’havien observat. La Terra ha registrat nous rècords de temperatura a l’hivern (0,78 graus per sobre la mitjana del període 1991-2020), a la primavera (0,68 graus de diferència) i a l’estiu (0,69 graus de més).
Dades mensuals
Si s’observen les dades de cada mes, les conclusions són les mateixes. Dins els 12 mesos de l’any 2024, en 11 es va superar el llindar d’1,5 graus de temperatura per sobre els nivells preindustrials. L’única excepció va ser el juliol, que es va quedar a les portes, amb una diferència d’1,48 graus.
No obstant això, el juliol ostenta un altre rècord, i és que durant aquell mes es va registrar la temperatura més alta en un dia al planeta. Concretament, el 22 de juliol la Terra va assolir una temperatura mitjana de 17,16 graus.
Tampoc és casualitat que, aquell mateix mes, la superfície del globus afectada per una «forta» onada de calor batés qualsevol precedent. El 10 de juliol, un 44% del planeta patia onades de calor «fortes o extremes», un 5% més en comparació amb la mitjana anual màxima dels últims temps.
De la mateixa manera, la temperatura mitjana als oceans -sense tenir en compte els pols- va marcar un màxim de 20,87 graus el 2024, fins a 0,51 graus per sobre la mitjana del període 1991-2020. Durant els primers sis mesos de l’any, els termòmetres als oceans van estar registrant números mai vistos des que es recullen dades, mentre que entre juliol i desembre es van observar les segones temperatures més altes de la sèrie històrica, només superades pel 2023.
Quant a les quantitats de gel a l’Àrtic i a l’Antàrtic, aquestes també es van situar molt per sota les xifres habituals. A l’Oceà Antàrtic, els nivells de gel es van mantenir en mínims gairebé històrics per segon any consecutiu, amb alguns mesos com el novembre en què es van superar tots els rècords. A l’Àrtic, la superfície de gel es va mantenir en nivells similars a la mitjana del període 1991-2020 fins al juliol, moment a partir del qual va començar a disminuir de forma considerable.
Emissions de gasos
Segons el programa Copernicus, el factor definitori per avaluar l’evolució del canvi climàtic ha estat l’increment de les temperatures, vinculat de forma molt estreta a la concentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.
Tenint en compte les dades facilitades pel centre d’estudis climàtics, la concentració de diòxid de carboni i metà a l’atmosfera aquest 2024 també va superar els registres d’anys anteriors. En el cas del diòxid de carboni, a més, l’increment de partícules va ser significativament major que la mitjana dels últims tres anys. Pel que fa a la concentració de metà, aquesta també va créixer, tot i que a un ritme inferior al dels últims exercicis.
Per al cap d’Observació de la Terra dins la Direcció General d’Indústria de Defensa i l’Espai de la Comissió Europea, Mauro Facchini, les dades presentades aquest divendres són clares. «Els objectius mediambientals i climàtics fixats per la Unió Europea són ambiciosos i necessiten les accions apropiades», resumeix. «I és a través de la ciència, la innovació i programes d’observació com Copernicus que podem prendre decisions fonamentades per mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic», conclou.
