Els investigadors situen els ingressos de Martí a Andorra en correlació amb adjudicacions municipals i descriuen la relació de Martos amb l’entorn de GUMTSA
Els agents de la Guàrdia Civil que van investigar el cas Efial han ratificat els seus informes durant el judici a l’Audiència Nacional i han exposat la correspondència que, segons la investigació, hi havia entre els ingressos a Andorra de l’exalcalde de l’Ametlla de Mar, Andreu Martí, i les adjudicacions efectuades a través del consistori o de les societats municipals vinculades a Efial.
Els investigadors han declarat que els ingressos detectats als comptes de Martí no es corresponien amb les seves retribucions oficials com a alcalde i que, segons la seva hipòtesi investigadora, procedirien de comissions il·legals. Els agents van situar en 2,4 milions d’euros els fons d’origen no justificat que Martí tenia en comptes a Andorra.
Correlació entre adjudicacions i comissions
Un dels investigadors que va coordinar el dispositiu ha explicat que la documentació intervinguda durant els escorcolls permetia establir una correlació entre les anotacions comptables i les comissions que presumptament hauria rebut Martí per adjudicacions d’obres de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar o de La Cala Gestió, societat municipal que, segons la investigació, controlava Efial.
L’agent també ha corroborat que hi havia documentació relativa a pagaments vinculats a contractes municipals a favor de Martí o d’una societat de la seva parella. Segons el relat de Fiscalia, aquestes comissions haurien arribat en alguns casos al 5% o més de l’import de l’adjudicació.
Els investigadors parlen de “molta relació” entre Martos i Roigé
Durant l’interrogatori també s’ha abordat la investigació relativa a Tortosa. Preguntat sobre la influència d’Efial i del seu propietari, Antoni Martos, a l’Ajuntament, el coordinador de la Guàrdia Civil ha afirmat que no sabia si hi havia influència directa, però sí que Martos tenia “molta relació amb Meritxell Roigé, que portava GUMTSA”, la societat municipal de gestió urbanística.
El mateix investigador ha explicat que treballadors d’Efial utilitzaven dependències de les empreses públiques municipals per desenvolupar les seves tasques i no ha descartat que poguessin disposar d’un espai de treball fix dins de l’Ajuntament. Aquestes afirmacions formen part del testimoni dels investigadors i no constitueixen, per si mateixes, una declaració judicial de responsabilitat de Roigé.
El jutge rebutja les peticions de nul·litat
El titular de la secció segona de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha rebutjat les peticions de nul·litat plantejades per les defenses.
També ha descartat les sol·licituds d’anul·lació relacionades amb intervencions telefòniques, entrades i escorcolls, accessos a correus electrònics, clonacions de dispositius i altres diligències de la investigació.
Les defenses han deixat constància de la seva protesta formal davant del rebuig de les seves peticions.
