Quatre dècades a la UE han impulsat el progrés econòmic i social del país, així com la modernització de sectors clau gràcies als fons europeus
Fa quaranta anys, l’entrada de Catalunya a l’aleshores Comunitat Econòmica Europea va obrir la porta a una profunda transformació econòmica i social. Europa representava per a Catalunya molt més que un horitzó polític o econòmic. Era una idea de modernització, obertura i connexió amb el continent.
Quatre dècades després, aquesta relació ja no es percep només a les institucions o en les grans xifres macroeconòmiques. També és present als hospitals, les universitats, les infraestructures o els centres de recerca. I una part important d’aquest canvi profund iniciat el 1986 s’explica a través dels fons europeus.
Les xifres de la transformació
Les dades ajuden a entendre la magnitud d’aquesta evolució. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el PIB català ha passat de 40.576 milions d’euros el 1986 a 334.765 milions el 2025. Les exportacions catalanes a la Unió Europea han crescut un 542% des del 1994, fins a superar els 61.000 milions d’euros anuals. I la població catalana ha augmentat en més de dos milions de persones des de l’adhesió europea.
La transformació també es percep en àmbits molt més propers: la millora dels equipaments públics, la modernització del món rural, l’impuls de la recerca científica i l’expansió universitària. Entre el 1986 i el 2021, Catalunya va rebre prop de 5.946 milions d’euros en fons estructurals i de cohesió europeus. Uns recursos distribuïts en centenars de projectes que han acabat modelant el territori i la vida quotidiana de diverses generacions.
Inversió en sanitat i serveis socials
Un dels exemples més visibles és l’Hospital de la Cerdanya, inaugurat l’any 2012 i considerat el primer hospital transfronterer de la Unió Europea. El projecte va rebre 18,6 milions d’euros de fons FEDER i simbolitza una idea d’Europa construïda també des de la cooperació territorial. El finançament d’aquest fons ha arribat igualment a centres d’atenció primària com els de l’Ametlla de Mar, Roquetes o Torreforta, així com a reformes en escoles, residències i equipaments socials.
Els Fons Next Generation, desplegats després de la pandèmia, han donat un nou impuls a aquesta política d’inversions. Han permès reformar centres de dia i residències, construir unitats Barnahus d’atenció integral a menors víctimes de violència sexual o avançar en la digitalització de l’administració i la justícia.
Recerca i talent
Si durant les primeres dècades els fons europeus van estar molt vinculats a les infraestructures i a la cohesió territorial, en els darrers anys el focus s’ha desplaçat cap a la innovació i l’economia del coneixement. Catalunya s’ha convertit en un dels principals pols científics del sud d’Europa i ha reforçat la seva capacitat per captar finançament competitiu.
Només entre el 2021 i el febrer del 2026 va obtenir prop de 1.900 milions d’euros del programa Horizon Europe, amb més de 2.300 projectes de recerca. Iniciatives en àmbits com les ciències de la vida, la fotònica o la supercomputació han guanyat pes internacional i han consolidat un ecosistema científic plenament connectat amb Europa. Paral·lelament, els fons Next Generation han reforçat centres com el Barcelona Supercomputing Center o el Sincrotró ALBA, així com universitats i hospitals de referència.
De les ciutats al camp i al mar
L’impacte de la UE no es limita a les ciutats ni a la recerca. El món agrari català ha mantingut durant dècades una relació directa amb les polítiques europees.
Només l’any 2024, més de 36.000 explotacions agràries van rebre ajuts vinculats a la Política Agrària Comuna (PAC) per un valor de 301 milions d’euros. Els fons europeus també han servit per impulsar programes de relleu generacional, ajuts a joves agricultors i projectes de desenvolupament rural.
En l’àmbit pesquer, iniciatives finançades pel Fons Europeu Marítim, de Pesca i d’Aqüicultura han promogut una activitat més sostenible i eficient. Programes com Pesca Neta treballen conjuntament amb les confraries catalanes per retirar residus del Mediterrani i reforçar la protecció ambiental.
Cultura i cohesió social
L’empremta europea també s’estén a l’àmbit cultural. Més de 65 milions d’euros procedents dels fons MEDIA han impulsat produccions audiovisuals catalanes i la seva circulació internacional. Pel·lícules com Alcarràs, Robot Dreams o Pacifiction són alguns exemples recents d’aquesta projecció exterior.
D’altra banda, el programa Erasmus, convertit ja en símbol d’una generació europea, va permetre que prop de 10.000 estudiants catalans realitzessin estades internacionals entre el 2021 i el 2025, segons el Departament de Recerca i Universitats.
Al mateix temps, els indicadors socials mostren una evolució significativa durant aquestes quatre dècades. La taxa d’ocupació ha passat del 47,9% al 72,2% des del 1986, mentre que l’ocupació femenina ha crescut prop de quaranta punts, segons dades de l’Observatori del Mercat de Treball i Model Productiu del Departament d’Empresa i Treball.
En un moment en què Europa torna a afrontar reptes econòmics, tecnològics i geopolítics de gran abast, aquest aniversari es presenta també com una oportunitat per revisar el camí recorregut. Perquè una part molt important de la transformació viscuda per Catalunya des del 1986 no es pot entendre sense aquesta vinculació sostinguda amb el projecte europeu.
