El nou col·lectiu, sorgit a Jesús, reclama una planificació energètica construïda «de baix cap a dalt» i coordinada amb els territoris afectats
La mobilització ciutadana contra l’actual proposta del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) suma un nou actor amb la constitució de la Plataforma pel Territori.
El col·lectiu es presenta com una xarxa «d’unió i resistència» ciutadana en defensa d’un model energètic just, respectuós i sostenible. Els seus impulsors són un grup de veïns de Jesús preocupats per l’impacte que la planificació pot tenir sobre el paisatge i les activitats de l’interior del Baix Ebre i el Montsià.
Crítiques a la falta de diàleg
La plataforma considera que la proposta inicial del PLATER pot condicionar el futur del territori, especialment en les zones agràries i forestals assenyalades per acollir noves instal·lacions eòliques i fotovoltaiques.
Els seus representants lamenten la manca de diàleg amb les comunitats afectades i les presses amb què, segons denuncien, s’ha desenvolupat el procés. Per això, reclamen que les decisions sobre el desplegament de les renovables no es prenguen únicament des de l’administració, sinó que incorporen la participació efectiva dels municipis i la ciutadania.
La Plataforma pel Territori defensa una consulta construïda «de baix cap a dalt», en què els territoris puguen intervenir en la definició del model, la distribució de les instal·lacions i els criteris de protecció dels espais agraris i naturals.
Centenars d’al·legacions canalitzades
El col·lectiu assegura que ha ajudat a canalitzar centenars d’al·legacions durant el primer període d’informació pública del PLATER. Ara vol que la resposta ciutadana «s’estenga com una taca d’oli» cap a altres zones de Catalunya afectades per la previsió d’incrementar la generació energètica.
Esta mobilització forma part d’una resposta molt més àmplia. Segons el balanç oficial del Govern sobre la participació en el PLATER, el Departament de Territori ha rebut 12.143 al·legacions al conjunt del PLATER, de les quals més de 500 procedeixen d’entitats socials. L’Institut Català d’Energia ha començat a analitzar-les i el Govern preveu obrir un segon període d’informació pública després d’introduir els canvis que considere tècnicament viables.
Podeu ampliar esta informació en la notícia de Canal 21 Ebre sobre les 12.143 al·legacions presentades al PLATER.
Un model basat en la proximitat entre generació i consum
La Plataforma pel Territori està coordinada amb la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, amb la qual treballa en una proposta alternativa a la planificació actual.
Este model defensa que l’energia es genere preferentment a prop dels principals punts de consum. L’objectiu és reduir la necessitat de grans infraestructures de transport i evitar que la producció es concentre en territoris rurals amb menys demanda energètica.
El col·lectiu alerta que les Terres de l’Ebre podrien tornar a assumir una part desproporcionada de les infraestructures necessàries per proveir altres zones del país. Per això, reclama protegir els sòls agrícoles, els espais forestals i el paisatge, així com prioritzar l’autoconsum, la generació distribuïda i l’aprofitament de cobertes i espais ja transformats.
Preparats per a les pròximes fases del PLATER
La plataforma també es prepara per intervenir en les pròximes fases de la planificació energètica. Els seus integrants temen que, després de les eleccions municipals i catalanes previstes per al 2027, la Generalitat puga reprendre o reformular el desplegament territorial de les renovables.
Esta previsió correspon a una alerta expressada pel col·lectiu i no a un calendari oficial anunciat pel Govern. Ara mateix, el procediment confirmat és l’anàlisi de les al·legacions rebudes i l’obertura posterior d’un segon període d’informació pública.
La Generalitat defensa que el PLATER ha de permetre ordenar territorialment la implantació de les energies renovables i avançar cap a la descarbonització l’any 2050. La Plataforma pel Territori, en canvi, reclama que esta transició no comporte una nova concentració d’infraestructures al món rural ni el sacrifici dels territoris que ja han suportat una part important de la producció energètica.
