El Parlament ha donat llum verda aquest dijous als primers pressupostos del Govern de Salvador Illa, amb el vot favorable dels diputats del PSC, ERC i els Comuns. La resta de grups hi han votat en contra.
Són també els primers comptes que aprova la cambra des del 2023, i posen fi al període més llarg en democràcia sense nous pressupostos a Catalunya. Els comptes de la Generalitat per al 2026 pugen a 49.162 milions d’euros i incorporen les 25 esmenes pactades entre PSC, ERC i Comuns en comissió parlamentària.
En clau política, l’aprovació garanteix estabilitat al Govern en minoria i dona marge a l’executiu per intentar esgotar la legislatura.
Els nous pressupostos preveuen una despesa pública de 49.162 milions d’euros i inclouen 893 milions a través de disposicions addicionals per complir els acords amb ERC i els Comuns. D’aquest import, 533 milions corresponen als pactes amb ERC i 360 milions, als acords amb els Comuns.
El pressupost augmenta en 9.126 milions d’euros respecte als comptes del 2023. Per departaments, Salut és l’àrea que concentra més recursos, amb 13.840 milions, seguida d’Educació, amb 8.356 milions, i Drets Socials, amb 4.248 milions.
Durant el 2026, els ingressos no financers es preveu que arribin als 48.231 milions d’euros, un 27,9% més que en els últims comptes aprovats. El gruix dels ingressos prové del model de finançament, amb 32.894 milions; de la recaptació dels tributs propis i cedits, amb 6.481 milions; i dels recursos finalistes, amb 7.886 milions.
El Govern ha calculat els pressupostos amb un dèficit del 0,1% del PIB, equivalent a 329,6 milions d’euros. Economia també estima que el deute de la Generalitat sobre el PIB es reduirà del 28,4% al 27,4%, i que baixarà fins al 22,2% quan es formalitzi la cancel·lació del FLA.
Els acords polítics que han permès aprovar els comptes
El traspàs de la recaptació de l’IRPF va encallar els pressupostos que el Govern va portar al Parlament al febrer. Per primera vegada, l’executiu català es va veure obligat a retirar els comptes, al març, per evitar una derrota parlamentària.
Després d’aquell intent fallit, i un cop ERC va desvincular la recaptació de l’IRPF dels nous comptes, la línia orbital ferroviària va permetre desbloquejar l’acord. El projecte recupera la idea d’unir les principals ciutats de l’àrea metropolitana sense passar per Barcelona.
L’acord entre el Govern i els republicans també inclou una inversió de més de 527 milions d’euros a l’Agència Tributària de Catalunya i la majoria catalana al Consorci de la Zona Franca.
Pel que fa als Comuns, la negociació s’ha centrat sobretot en l’habitatge. Entre els acords destaca el compromís de regular l’especulació urbanística, impulsar una nova llei per convertir oficines buides en Habitatge de Protecció Oficial i crear una direcció general de disciplina d’habitatge.
El període més llarg sense pressupostos en democràcia
L’última vegada que el Parlament va aprovar uns pressupostos va ser el 10 de març del 2023. Tres anys i gairebé quatre mesos després, la cambra ha tornat a donar llum verda a uns comptes que formalment són per al 2026, però que podrien acabar marcant el tram final de la legislatura.
Fins ara, el període més llarg entre pressupostos era l’interval entre els comptes aprovats el març del 2017, amb Carles Puigdemont de president, i els de l’abril del 2020, en plena pandèmia, amb Quim Torra al capdavant del Govern i després de l’aplicació del 155.
