El partit defensa que el monòlit és «incompatible amb els principis d’una societat democràtica»
La CUP ha registrat una pregunta al Parlament que demana al Govern quan té previst «reprendre o actualitzar» el projecte tècnic per executar la retirada del monument franquista de Tortosa. El text remarca que la presència d’aquest monument «d’exaltació de la dictadura i de la victòria franquista és incompatible amb els principis d’una societat democràtica» i, per aquest motiu, pregunta a l’executiu quan té previst instar el jutjat que manté aturats els treballs per a la retirada a «resoldre el procediment sobre la llicència d’obres». La pregunta de la CUP arriba després que el Tribunal Suprem no hagi admès recursos de cassació d’entitats d’ultradreta que busquen mantenir el monòlit.
La pregunta de la CUP demana al Govern si té previst demanar al jutjat l’aixecament de les mesures cautelars que mantenen paralitzada la retirada del monument i si té una previsió pressupostària per «fer efectiva» aquesta retirada, així com a quin departament o partida s’imputaria la despesa. El text també demana si l’executiu té previst iniciar el procediment administratiu per licitar les obres de retirada i quin calendari preveu el Govern per fer-la efectiva.
La pregunta parlamentària subratlla que el Tribunal Suprem no ha admès diversos recursos d’associacions d’extrema dreta sobre la descatalogació del monument i, per tant, aquesta ja és «ferma». És per aquest motiu que indiquen que el jutjat hauria d’aixecar les mesures cautelars que mantenen aturada la retirada del monument.
«La retirada d’aquest monument no és només una qüestió administrativa o urbanística, sinó també un acte de memòria democràtica i de reparació simbòlica cap a les víctimes del franquisme», diu el text.
Després que el Suprem no admetés el recurs de cassació d’entitats d’ultradreta, la Comissió per la retirada dels símbols franquistes va demanar aixecar les cautelars per retirar el monument de Tortosa, mentre que el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l’Ebre (COREMBE) va assegurar que tenia la intenció d’esgotar totes les vies jurídiques per mantenir-lo.
