Quatre empreses forestals s’encarreguen de retirar els arbres cremats en l’incendi de Paüls de l’estiu passat. Per primera vegada, s’ha desplegat un model pioner, amb les administracions fent d’intermediàries, per ordenar l’extracció i dinamitzar la gestió de les finques afectades. S’han dissenyat dotze lots per fer rendible l’actuació a les empreses fusteres i evitar als pagesos el cost afegit de retirar la fusta cremada. Com ha remarcat l’enginyer Jordi Galofré, de Gil Forestal, sense la coordinació entre administracions i propietaris hauria estat impossible intervenir en moltes parcel·les, ja que al mosaic agrari ebrenc hi ha una gran fragmentació de la propietat i es fa difícil trobar molts dels titulars de les finques.
Els arbres que es cremen en un incendi forestal els han de gestionar els propietaris de les finques afectades. Habitualment, les empreses fusteres contacten amb els titulars, o viceversa, i s’acorda una extracció. Moltes vegades, els agricultors l’han de fer ells mateixos. Aquesta relació entre particulars es complica en espais agraris molt fragmentats, com la superfície afectada en l’incendi del Baix Ebre del passat juliol, on hi ha moltíssimes finques petites i de molts propietaris diferents, no sempre fàcils de localitzar.
Segons dades del Departament d’Agricultura, en el foc de Paüls hi havia més de 2.000 propietaris damnificats, i molt neguit sobre com gestionar aquella situació postincendi. La Generalitat, a través d’Agricultura, i els ajuntaments dels cinc municipis afectats pel foc, Paüls, Xerta, Alfara de Carles, Aldover i Tivenys, han ajudat els propietaris a coordinar i planificar l’extracció de fusta cremada de les finques particulars amb un model dinamitzador pioner que ha facilitat una actuació més ordenada i eficient.
Arribar a totes les finques
El principal objectiu era que s’actués a la majoria de les finques possible perquè, quan els arbres cremats no es retiren, cauen i les parcel·les acaben abandonades perquè en pocs anys l’accés s’hi fa pràcticament impossible. També augmenta el risc d’erosió en zones amb forts pendents i es poden produir problemes de plagues i altres riscos ambientals.
Per evitar aquesta degradació en tot l’espai afectat pel foc (més de 3.300 hectàrees) i reduir l’acumulació de fusta seca i el risc d’incendi, les administracions han assumit un paper d’orientació tècnica per delimitar l’àrea afectada en dotze lots que, amb l’autorització dels propietaris, s’han repartit les empreses forestals. Després de diverses reunions informatives i de saber quins propietaris estaven interessats, quatre empreses fusteres s’hi van interessar i hi estan treballant des de fa uns mesos.
Eusebi Casanova, enginyer forestal de Boscos i Recursos forestals d’Agricultura, destaca que la proposta ha tingut resultats “més que satisfactoris”. “En altres zones amb incendis grans que han afectat a molts propietaris hi ha hagut molts problemes per tallar aquella fusta”, recorda. Casanova ha assenyalat que per replicar la proposta en altres zones, cal la implicació absoluta dels ajuntaments, com ha passat al Baix Ebre, i que els veïns i les empreses acceptin el repartiment, ja que cada lot inclou zones de bosc més “bones que d’altres”.
També l’alcalde de Paüls, Enric Adell, considera que calia intervenir per la complexitat de la gestió i ha defensat que la iniciativa és positiva en territoris amb la casuística com la de les Terres de l’Ebre on la fragmentació de la propietat forestal fa molt difícil que les actuacions siguin viables sense aquesta coordinació. “Es tracta que, com mínim, la finca recuperés les condicions i que fer-ho no suposés un cost per als afectats. A sobre que se t’ha cremat tota la terra, que no hagis de gastar diners per retirar la fusta que ha quedat allà”, ha apuntat Adell.
Genís Espinós és un dels agricultors que ha demanat aquesta neteja i també celebra la mesura. “Crec que és la manera correcta d’actuar perquè ens estalviem que els pagesos haguéssim de ficar diners de la nostra butxaca”, ha remarcat. “L’economia circular és un pilar fonamental i és el que es fa. Aquesta gent tenen interès i se’ls donen els pins”, ha afegit. Els treballs ja són visibles en molts dels espais del paisatge devastat, amb zones que ja es veuen aclarides de pins cremats. “Crec que la zona està quedant molt més condicionada”, ha destacat l’alcalde Enric Adell.
Falta de calendari
Ara bé, quan es compleix gairebé un any de l’incendi (iniciat el 7 de juliol de 2025) alguns agricultors en actiu, com Espinós, estan neguitosos per la marxa d’aquestes actuacions. “Han vingut empreses, però que al ritme que van, d’aquí a quinze anys encara hi haurà pins”, ha lamentat. El jove pagès té cinc finques afectades, es va inscriure en aquests censos de propietaris interessats en l’extracció de fusta cremada, però encara no li han fet la neteja a les seves propietats.
Espinós ha reclamat que hi hagi un pla o calendari per tenir “alguna certesa” de quan podran recuperar del tot les finques i ha demanat que sobretot es prioritzi la neteja dels perímetres dels bancals que encara es cultiven, per davant dels que estan abandonats. “Amb tot l’entorn cremat i el sotabosc que ha crescut amb les pluges d’aquesta primavera, tornem a tenir un munt de matèria seca al voltant de les finques”, ha alertat.
Fusta per biomassa i xarxa de vies forestals
Una de les empreses fusteres que treballa a la zona del foc és Gil Forestal SL, empresa de treballs silvícoles de Penya-roja de Tastavins (Matarranya), que s’encarrega de la neteja d’unes 200 hectàrees cremades entre els termes municipals de Xerta i Paüls. Treballen amb operaris amb moto-serra sobre el terreny i amb maquinària especialitzada amb la qual retiren els arbres cremats que tallen sencers. El 90% de la tala que executen són pins blancs i també algun fruiter, com olivers o ametlers.
Aprofitaran la fusta per a fer biomassa. Com ha detallat l’enginyer de l’empresa, Jordi Galofré, la fusta calcinada serveix per a serradores si es retirés just després de cremar-se, però com, normalment, “entre els tràmits, i altres coses, es tarda més, els pins es pelen – els cau l’escorça i perden aigua- i la seva qualitat ja no és òptima per a la fusta de serra”, ha explicat l’enginyer forestal. De la fusta de l’incendi de Paüls en faran estella, però on podran fer pèl·lets. Com es trituren els troncs amb l’escorça, només es pot fer biomassa per a calderes industrials de granges, instal·lacions termosolars o equipaments municipals, però no per a calderes d’ús domèstic.
Un altre avantatge de la feina que fa aquestes empreses forestals és que l’extracció amb maquinària pesant permet generar una xarxa de pistes i vies que quedaran integrades a les propietats forestals, sobretot en finques que ja no treballava ningú des de feia dècades. Aquests nous accessos facilitaran futures tasques de gestió dels boscos i de prevenció d’incendis.
Atents a l’artilleria de la Guerra
Entre les dificultats que s’han trobat sobre el terreny les empreses forestals està justament la topografia, amb bancals que es poden ensorrar o punts on cal fer alguna “obertura puntual”, però sobretot treballen amb precaució per si apareix material bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. “Ens van comentar que en aquesta zona -a tocar del canal Xerta-Sénia- durant la nit de l’incendi es van sentir explosions, i de fet hem trobat alguna resta del que serien bombes de morter, segurament”, ha contat l’enginyer forestal, Jordi Galofré. Aquesta artilleria la retiren els agents especialitzats dels Mossos d’Esquadra.
Actuacions al bosc públic
D’altra banda, quan falten poques setmanes perquè faci un any de l’incendi, l’alcalde de Paüls, Enric Adell, recorda que la Generalitat encara no ha executat cap de les actuacions que s’havien de fer en la forest pública cremada, on també s’ha d’actuar per evitar problemes d’erosions i acumulació de massa crítica en futurs incendis. Adell ha advertit que el terreny afectat és “especialment vulnerable després del foc” i que “cada vegada que hi ha un aiguat extrem, l’erosió als camins i a les zones afectades és més gran”. “Esperem tenir notícies aviat, tot i que amb la calor extrema de les darreres setmanes i l’estiu al davant, serà complicat començar els treballs”, ha afegit Adell. “Tornem a encara l’estiu amb el mateix nerviosisme que els darrers anys”, ha dit l’alcalde, que reconeix que la preocupació no ha desaparegut.
Crítiques al repartiment de les ajudes
De les mesures que es van aplicar per ajudar els damnificats, també es qüestiona el sistema de compensacions aplicat després que alguns municipis fossin declarats zona catastròfica -afectada per emergència de protecció civil-. Tot i valorar positivament rebre ajudes, l’agricultor i viticultor Genís Espinós considera que les compensacions econòmiques van ser una “solució ràpida”, però “un pegat” insuficient per als qui van patir pèrdues importants.
Espinós considera que els ajuts es van distribuir amb criteris massa genèrics i sense una avaluació detallada dels danys reals de cada explotació. Segons explica, persones que no van patir afectacions directes han pogut rebre fins a 10.000 euros en funció de la seva situació administrativa i de la renda, però és la mateixa quantitat topall que han rebut pagesos amb explotacions on van perdre producció, infraestructures i arbres en actiu. En el seu cas, uns 300 arbres en producció i una instal·lació de reg que no cobreixen aquests 10.000 euros.
Espinós reclama a les administracions que calien peritatges individualitzats sobre el terreny per calcular les indemnitzacions, ja que no té constància que estiguin previstes noves compensacions per cobrir les pèrdues que continuen arrossegant les explotacions més afectades.
