Elda ja té una nit per recordar tota la vida. El Club Deportivo Eldense és nou equip de Segona Divisió després d’una victòria de caràcter, d’aquelles que expliquen molt més que un resultat. Amb 69 punts, davant d’un Nuevo Pepico Amat ple fins a la bandera —prop de 6.000 persones i un “sold out” històric—, l’equip blaugrana va culminar una temporada que quedarà gravada per sempre en la memòria de l’afició.
I no va ser fàcil. Com tampoc ho ha estat el curs. L’Eldense va començar el partit rebent un cop dur, encaixant el 0-1 als primers minuts. Però aquest equip ha construït la seva identitat precisament així: resistint, creient i avançant. Sense nervis. Sense deixar de competir. Amb l’orgull dels equips que saben qui són.
Des de la banqueta, Claudio Barragán i el seu segon entrenador, l’ebrenc i ampostí Josep Ferrando, van transmetre calma quan més cremava el partit. I el grup va respondre. Perquè aquest ascens no s’explica només amb futbol. S’explica amb una família.
“Treballar molt i confiar molt en el grup”. Aquesta ha estat una de les grans claus d’un vestidor que ha sabut viure el present, cuidar cada entrenament i cada partit, sense obsessionar-se amb el futur. Un equip construït lluny dels grans pressupostos de la categoria, però immens en convicció i solidaritat.
Després de molts minuts d’insistència de l’Eldense, Nacho Quintana marca l’empat abans del descans, culminant la remuntada a la represa. Dos crits d’esperança. Dos cops directes a la història del club. La graderia, entregada, responia amb un clam que resumia tota una temporada: “¡Sí se puede!”. a un Pepico Amat de gom a gom que ha aconseguit que el seu equip sigui el tercer millor local de l’estat, només per darrere del Madrid i del Barça.
I sí, es podia. Perquè aquest ascens és el triomf de la perseverança. D’un equip que no es va rendir després del 0-1. D’un staff que va saber unir persones abans que futbolistes. D’una afició que va empènyer fins a l’últim segon.
Ferrando, després de set temporades al futbol base de l’Espanyol, especialment al Juvenil, va decidir acceptar el repte d’Elda. Un pas valent. Arribar a un club amb ambició, però també immers en una temporada convulsa, marcada pel canvi de propietat i per moments d’incertesa esportiva. De fet, el vestidor va haver d’assumir ben aviat la substitució de Javi Cabello per Claudio Barragan , a partir de la jornada 8, enmig d’un context exigent.
Però el grup no es va trencar mai. Gràcies al talent i la feina silenciosa d’un tècnic de casa nostra. Des d’Amposta fins a Elda, Josep Ferrando ja forma part d’una pàgina d’or del club alacantí. Una història d’esforç, fe i futbol. Una història que acaba amb Elda celebrant el retorn a Segona Divisió. I amb tota una ciutat cantant, entre llàgrimes i abraçades, que els somnis, de vegades, sí que es compleixen.
Font i fotos: Susanna Sancho
