L’artista Josep Piñol lamenta “la controvèrsia generada” per la seva obra ‘La Gran Bacanal’ i defensa que l’imaginari religiós “no està reservat a cap grup específic”. Piñol reivindica que les qüestions religioses són “part integral de la identitat i cultura col·lectiva”, “un llenguatge universal sense fronteres ni èpoques”. El creador apunta que ‘La Gran Bacanal’ “reflectia la devoció” i “la capacitat humana de reinterpretar i resignificar els símbols religiosos, en contextos nous i diversos”. La processó amb una santa envoltada de baldanes ha generat malestar als sectors més devots de Tortosa, i l’artista lamenta que les queixes “hagin eclipsat” el programa del setè Fòrum Cultura i Ruralitats que el Ministeri va portar a la ciutat.
En un comunicat, l’artista Josep Piñol ha decidit defensar públicament la performance que va formar part, dimecres al migdia, del programa d’activitats, conferències, tallers del Fòrum Cultura i Ruralitats. ‘La Gran Bacanal’, comissariada per Rosa Cerarols, Pep Espelt i Eduard Finestres, del col·lectiu Konvent, es va fragmentar en dos actes, ‘Santa Baldana i El Miracle’.
L’artista ebrenc reivindica que l’imaginari religiós permet “connectar amb el fet diví, sagrat i espiritual” de diverses maneres i que la peça reflectia aquesta “devoció”, així com “la capacitat humana de reinterpretar i resignificar els símbols religiosos en contextos nous i diversos”. Piñol assenyala que la iconografia religiosa és part del seu imaginari des de sempre, ja que ha crescut “submergit en un ambient cultural ple de simbolismes sagrats”.
El creador va decidir amb la performance “conferir a la modesta baldana una dignitat que transcendeix allò que és mundà” i ho va fer després “d’una profunda reflexió sobre l’extraordinari poder semàntic i estètic que conté part de la iconografia religiosa, elevant així el significat de la creació a un pla metafísic”. ‘Santa Baldana’ es presenta com “un relat més” i “emana una veneració” amb “la voluntat deliberada de fer servir una simbologia universalment acceptada”, però situada “en un context actual”.
Piñol lamenta que s’hagi llegit en un sentit burlesc o directament com una “burla”, i reivindica que “s’inscriu en un registre més proper al relat o la faula” perquè “fa referència a la veneració d’un element cohesionador erigit en símbol”, l’embotit tradicional de la zona. “L’enaltiment d’aquest humil aliment es nodreix de recursos històricament integrats a la nostra societat, que ens brinda abundància i cohesió amb una formalització heretada del costumari, del festeig, de la celebració”, explica en el comunicat l’artista.
El creador assegura que la intenció de l’obra “mai ha estat la d’ofendre ningú en la seva fe, els seus símbols i tradicions” i es dirigeix directament al Bisbat de Tortosa, la Reial Arxiconfraria i la Cort d’Honor de la Verge de la Cinta a qui ofereix un debat serè sobre “el veritable significat de l’alteració de símbols i tradicions de la nostra comunitat”. Josep Piñol agraeix també el suport rebut i demana una reflexió sobre el significat de l’obra. “La seva presència, com ens explica la llegenda, s’associa més aviat amb temps d’abundància i de benediccions”, insisteix. “Considero crucial per a la nostra espècie, la llibertat individual de crear, triar i respectar aquelles narratives a les quals decidim dipositar la nostra fe”, conclou.
