La Comissió Europea permetrà que les noves gigafactories d’intel·ligència artificial que es volen construir a la Unió -una d’elles amb possibilitats d’instal·lar-se a Móra la Nova- puguin acollir el desenvolupament de projectes militars. Així ho ha indicat aquest dimarts la presidenta de l’executiu comunitari, Ursula von der Leyen, qui en una roda de premsa des de la Haia (Països Baixos) ha subratllat la necessitat «d’unir» les capacitats civils i militars al conjunt de la UE. «Sovint no es permet que els projectes d’ús dual funcionin en plataformes civils; això ha de canviar», ha remarcat la dirigent alemanya, qui al mateix temps ha posat en valor el «poder computacional incomparable» dels centres que Brussel·les pretén aixecar.
Per Von der Leyen, bona part dels components «crítics» per al sector de la defensa del segle XXI són d’ús dual. «Parlem de xips, serveis al núvol, programari, satèl·lit o intel·ligència artificial […] i la nostra indústria de defensa necessita un accés sense fissures a tecnologies vitals d’alta gamma», ha sostingut.
Segons la dirigent alemanya, aquesta autorització permetrà tant a empreses emergents com a companyies unicorns puguin escalar els seus projectes, facilitant-los l’accés a instal·lacions altament innovadores i a finançament públic i privat.
«L’Europa de la defensa finalment s’ha despertat», ha insistit Von der Leyen, qui al mateix temps ha apuntat que la cimera de l’OTAN que se celebra aquest 24 i 25 de juny a la Haia fixarà uns objectius «històrics» de despesa en defensa.
El projecte europeu
A principis d’abril, la Comissió Europea va obrir un procés de consultes públiques per acollir fins a cinc gigafactories d’intel·ligència artificial a la Unió Europea, una mesura que donava continuïtat a l’anunci de Von der Leyen d’impulsar un fons de 20.000 milions d’euros per convertir la Unió Europea en «una gran potència computacional».
Un cop es va donar a conèixer la proposta de Brussel·les, el govern espanyol va proposar instal·lar una de les gigafactories a Móra la Nova. El projecte contemplaria una inversió publicoprivada d’uns 5.000 milions d’euros i permetria, segons l’executiu espanyol, el desenvolupament d’una infraestructura «estratègica» i «d’un projecte emblemàtic» per a Europa.
La proposta presentada pel govern espanyol, però, no contempla per ara l’ús d’aquesta instal·lació per al desenvolupament de projectes militars.
Procés de selecció
El procés per seleccionar les gigafactories es troba ara en la part final de la seva primera etapa, que consisteix en les expressions d’interès. A continuació, està previst que les autoritats comunitàries iniciïn una anàlisi de les ofertes per concretar amb més detall les xifres de la inversió.
A continuació, la Comissió farà una primera selecció i instarà els aspirants a presentar la seva proposta definitiva a finals d’any. Les gigafactories escollides hauran d’estar operatives entre el 2027 i el 2028 i podran disposar de finançament comunitari. Cada una d’elles disposarà d’unes 100.000 GPU d’última generació i el seu desenvolupament requerirà una inversió d’entre 3.000 i 5.000 milions d’euros, dels quals fins a un 35% podran ser subvencionats amb fons públics.
Fins ara, el bloc europeu ja ha impulsat 12 fàbriques d’IA, entre elles el Supercomputing Center de Barcelona, però ara vol portar-les a «un altre nivell» creant infraestructures «molt grans» de dades i informàtica.
A banda d’insistir en la posada en marxa d’entre quatre i cinc gigafactories, Brussel·les també ha posat en relleu la possibilitat que instal·lacions del sector que ja estan en funcionament puguin ser utilitzades per investigadors i petites i mitjanes empreses per “desenvolupar i entrenar” els seus models d’IA.
