La Comissió Europea ha obert la convocatòria de fons per finançar fins a set gigafactories d’intel·ligència artificial arreu de la Unió Europea, a la qual aspira el projecte de Móra la Nova.
La iniciativa publicoprivada preveu mobilitzar uns 30.000 milions d’euros, una tercera part dels quals procedirà de les administracions públiques. El procés estarà obert fins al 12 de novembre i la resolució es donarà a conèixer a principis del 2027.
La vicepresidenta executiva per a la Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen, ha qualificat l’obertura de la convocatòria com una “fita en les ambicions” de la Unió Europea i ha remarcat el caràcter estratègic d’aquestes instal·lacions.
Móra la Nova competirà pels projectes de més capacitat
La convocatòria divideix les candidatures en dos lots segons el nombre de processadors de cada gigafactoria.
El primer lot permetrà finançar quatre projectes amb un mínim de 75.000 processadors. El segon seleccionarà tres propostes amb més de 100.000 processadors cadascuna.
La candidatura de Móra la Nova aspira a formar part d’aquesta segona categoria i haurà de competir amb projectes de països com Alemanya, Grècia o Itàlia per obtenir un dels tres ajuts.
El primer lot comptarà amb una inversió pública europea de fins a 1.000 milions d’euros, mentre que aquesta quantitat es duplicarà en els projectes de més de 100.000 processadors.
Una candidatura compartida amb Madrid i Portugal
La proposta forma part d’una candidatura ibèrica compartida entre Móra la Nova i San Fernando de Henares, a Madrid, i compta amb el suport de Portugal.
Brussel·les també preveu finançar projectes formats per diversos estats o amb diferents seus dins d’un mateix país. Tot i això, almenys una de les seus haurà de disposar del nombre mínim de processadors exigit i totes les instal·lacions hauran d’estar connectades mitjançant una xarxa d’alta velocitat.
Fonts comunitàries confien que es formin consorcis entre estats membres per poder finançar el nombre més gran possible de projectes transfronterers.
Centres amb processadors avançats i connexió d’alta velocitat
Les gigafactories combinaran processadors avançats d’intel·ligència artificial, programari, solucions al núvol i connectivitat d’alta velocitat. També hauran de funcionar com a centres de dades energèticament eficients.
L’objectiu és ampliar la capacitat computacional d’intel·ligència artificial de la Unió Europea i facilitar l’accés a aquesta infraestructura a startups, empreses, petites i mitjanes empreses, investigadors i administracions públiques.
Les instal·lacions treballaran conjuntament amb una xarxa de 19 centres d’intel·ligència artificial per reforçar el lideratge tecnològic europeu i l’autonomia estratègica.
Fonts comunitàries han assenyalat que aquests equipaments són necessaris davant la saturació dels supercomputadors europeus per l’elevada demanda.
La decisió es coneixerà a principis del 2027
L’Empresa Comuna Europea d’Informàtica d’Altes Prestacions (EuroHPC) mantindrà oberta la convocatòria fins al 12 de novembre.
Les candidatures seran examinades per un equip d’experts, amb participació de professionals independents. La valoració tindrà en compte la qualitat de la infraestructura, l’impacte sobre l’ecosistema europeu d’intel·ligència artificial i la viabilitat del model de negoci, que no podrà dependre únicament del finançament públic.
Els contractes de finançament es formalitzaran perquè la construcció dels centres pugui començar durant l’any vinent. La previsió és que les gigafactories entrin en funcionament 18 mesos després de la signatura dels convenis.
La Generalitat ja havia previst que, en cas de ser seleccionada, la gigafactoria de Móra la Nova pogués estar operativa durant el 2028.
