La qüestió de confiança és una fórmula a la que poden recórrer els alcaldes i alcaldesses, entre d’altres coses, per forçar l’aprovació dels comptes anuals del seu ajuntament. En canvi, si es rebutja la qüestió de confiança vinculada al pressupost, l’oposició té un mes de termini per presentar una moció de censura i formar un govern alternatiu, amb un altre candidat o candidata a l’alcaldia. Així ho explica Meritxell Roigé, que recorda que si no supera la qüestió de confiança i al cap d’un mes no hi ha candidat alternatiu, ella conservarà el càrrec i els pressupostos quedaran aprovats automàticament.
Això és just el que va passar a l’Ajuntament d’Ulldecona al maig del 2018. El govern de la socialista Núria Ventura, en aquell moment en minoria, no va superar la qüestió de confiança convocada per desbloquejar els pressupostos. Però l’oposició, formada pel PDeCAT, PP, Més Ulldecona i la CUP, no es va posar d’acord per fer un govern alternatiu. Al cap d’un mes, els pressupostos van tirar endavant i Ventura va continuar a l’alcaldia.
Un any després, Ventura va aconseguir la majoria absoluta a les eleccions municipals del 2019. Però la qüestió de confiança és un instrument arriscat. Esta carta a la màniga dels alcaldes i alcaldesses pot desembocar en una moció de censura. L’última moció de censura a les Terres de l’Ebre va ser al novembre del 2007 a l’Ajuntament de Bot. El PSC i Esquerra van desbancar el convergent Andreu Martínez de l’alcaldia, i el socialista Lluís Agut encara és l’alcalde d’esta població de la Terra Alta.
