Mireia Guarner, atleta de Vinallop, ha estat campiona de Catalunya de 5.000 metres llisos, subcampiona de Catalunya de mitja marató i de cros, subcampiona d’Espanya de mitja marató per equips, tercera classificada a la prestigiosa Cursa dels Nassos de Barcelona, i top 10 de l’any a l’estat en mitja marató -novena- i marató -setena-.
Es tracta d’una metgessa, resident de Medicina Familiar i Comunitària, en contínua formació en Medicina de l’Esport i Fisiologia, que s’esforça per a combinar la feina amb l’atletisme a nivell amateur. Una corredora de fons que prepara maratons i aprofita l’oportunitat de competir en altres proves per a fer més amè el camí a València, a Londres o allà on sigui que vagi a córrer quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-cinc metres.
Durant un temps costava veure’t a les proves del calendari atlètic però últimament és com si fossis a tot arreu.
Amb la preparació del MIR el 2019 em vaig allunyar de les competicions, però córrer va seguir formant part del meu dia a dia per a mantenir-me activa, conectada i sana. Després van venir la pandèmia i el confinament. I des d’aleshores, cursant la residència a un CAP a Sant Joan Despí i a l’Hospital Universitari de Bellvitge he pogut trobar una rutina que em permet combinar la vida com a metgessa i com a fondista. I en gaudeixo molt.
Fins i tot va semblar que t’allunyaves de l’atletisme i t’apropaves al running.
Durant un temps vaig estar col·laborant com a entrenadora amb un grup de running a Barcelona d’una marca global. La veritat és que penso que tot està molt connectat i que hem d’aprofitar que córrer com a activitat és el què uneix aquests dos mons per a assegurar-nos que donem continuïtat a l’atletisme i, a la vegada, que oferim la possibilitat de tenir una vida saludable i activa a la població a través d’una cosa tan senzilla i tan apassionant com córrer.
ENT – Entrevsita a campiona de Catalunya de 5.000m.ll.
Has estat punt de trobada d’aquests dos mons?
Corrent amb gent que es defineixen com a runners he pogut ensenyar-los moltes coses del món de l’atletisme i a la vegada he tingut l’oportunitat d’aprendre com apropar la medicina a la població general que practica esport. I participant en curses populars i sentint-me en forma, m’he anat sentint ràpida i competitiva i, de mica en mica, se m’han despertat les ganes de tornar al cros i també de tornar a la pista.
Deies que en aquest procés la Marató, en majúscules, hi ha jugat un paper fonamental.
Sí. Encara recordo la sorpresa del meu entrenador quan vaig dir-li que volia preparar una Marató. Havia debutat en la distància a la tardor del 2017 a Frankfurt quan portava un grup de corredores amateurs com a entrenadora i, a la vegada, participava en un projecte d’una marca comercial a Alemanya per a què uns quants atletes populars baixéssim de les tres hores. Però estant de nou a Catalunya, aquesta idea el meu entrenador no se l’esperava.
Des d’aleshores n’has corregut quatre més millorant el temps en cada ocasió fins a aconseguir una marca de 2:38:35.
Tinc la sort de comptar amb el suport del meu entrenador en totes les experiències atlètiques que visc. Cada marató és tota una aventura. M’enamora que el camí sigui llarg i que demani constància, paciència, voluntat, persistència. I també m’agrada que en cada preparació puguem incorporar-hi tot allò que hem après a l’anterior. La marató per a mi és un aprenentatge constant que emociona, que enganxa i que m’agrada compartir amb la gent del meu voltant.
Tothom hauria de córrer una marató, doncs?
No, rotundament no. Això que descric és el què em passa a mi. I és cert que s’assembla al què senten aquells que preparen maratons amb qui estic en contacte. Però atletes, corredores, esportistes de moltes altres disciplines segur que ens poden explicar coses similars de les seves proves. Al final no es tracta tant de la cursa en si, com de trobar motius i recompenses a mantenir-nos actius, a fer esport, a fer salut i a ser feliços.
Surt la metgessa que portes a dins.
Ja ho pots ben dir. Com més treballo en el camí que uneix el món de la medicina i el de l’esport, tinc més clar que és un camí que cal explorar i recórrer. Dóna resposta a molts interrogants que fins ara responíem d’altres maneres, a moltes situacions que
estem acostumats a resoldre amb altres enfocaments. I crec molt en construir una societat més sana i saludable a través de la pràctica esportiva.
ENT – Entrevsita a campiona de Catalunya de 5.000m.ll.
Ens estàs motivant a sortir a córrer, a caminar… en definitiva, a moure’ns.
És clar! L’activitat física ha de jugar un paper fonamental en el nostre dia a dia. I practicar esport amb la seguretat d’estar-ho fent bé no té preu. En aquest sentit, m’esforço molt per a acostar la medicina a l’esport i l’esport a la medicina en general, i m’agrada col·laborar en grups de treball i d’investigació tant per a l’alt rendiment com per a l’esport de base. I si pot ser donant un paper protagonista a la dona, encara millor.
Veure’t a les competicions, a les notícies i a les xarxes socials segur que és una motivació per a moltes dones.
He de reconèixer que em fa certa vergonya tot plegat. Però també he de dir que em passa quan penso en els possibles beneficis que té donar visibilitat a l’esport femení i a l’atletisme, tant a nivell general com a casa nostra, a les Terres de l’Ebre. Si veure’m patir somrient a una Marató motiva algú a sortir a fer esport, ja ha valgut la pena.
I a tu, què et motiva?
Em motiva córrer perquè sempre ho he fet. I també em motiven les persones que hi ha al meu voltant i que no només entenen que córrer és important per a mi, sino que m’acompanyen en aquest camí. Els meus pares, germans i família. La meva parella, amb qui comparteixo pràcticament tots els entrenaments i parlem molt d’atletisme i també de medicina i d’esport. El meu entrenador Manel Pla, que no falla mai. Els meus companys d’entrenament, amb qui ens entenem molt bé. Les companyes del club, amb qui passem bons moments a les competicions…
Tots busquem referents. Quins són els teus?
Més que buscar referents al passat, penso que de cara a apropar l’esport a la societatésimportant queelstrobemalpresentiapropdecasa.Anantdelmigfons a la ruta, que és la trajectòria que he seguit jo, m’agrada destacar: l’Esther Guerrero al milqui, sempre somrient; la Marta Galimany, rècord d’Espanya de Marató, exemple del treball i la constància amb qui a més tinc la sort d’acompanyar amb el paper d’assessora mèdica esportiva; i també la Judit Pla, rècord de Catalunya de 5.000m, la filla del meu entrenador, honesta i lluitadora, potser una mica el motiu pel qual aquesta temporada m’ha acabat animant a córrer les dotze voltes i mitja a la pista.
