Eclosió massiva de libèl·lules al Delta de l’Ebre: aliades naturals contra els mosquits
Aquest estiu, el Delta de l’Ebre viu una explosió sense precedents de libèl·lules, un fenomen que no només captiva la mirada dels visitants sinó que també contribueix de manera decisiva al control biològic dels mosquits. En alguns trams del territori, s’han arribat a comptabilitzar fins a un miler de libèl·lules en només 100 metres, segons dades facilitades pel COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre).
Libèl·lules com a depredadores naturals del mosquit
Aquest augment extraordinari de la població de libèl·lules ha coincidit amb diversos factors clau que han afavorit la reducció significativa de la població de mosquits. Montse Macià, cap d’àrea de salubritat del COPATE, explica que ‘la combinació de la superpoblació actual de libèl·lules, els tractaments larvicides i les primeres onades de calor del mes de juny han tingut un efecte molt positiu en el control del mosquit’.
Aquesta situació suposa un alleujament per als residents i visitants del Delta, on els mosquits —especialment el Culex pipiens, comú a zones humides— solen ser una de les principals molèsties durant els mesos d’estiu.
Impacte positiu en el turisme del Delta de l’Ebre
El sector turístic del Delta de l’Ebre celebra aquesta millora ambiental. Pasqual Bertomeu, president de l’Associació d’Ecoturisme del Delta de l’Ebre, subratlla la importància del seguiment continu que es fa tant dels mosquits com dels seus depredadors naturals: ‘El control biològic és fonamental per garantir una millor experiència turística i fomentar el respecte per l’ecosistema del Delta’, afirma.
El descens dels mosquits pot tenir un impacte positiu directe en l’afluència de visitants, especialment en activitats com el senderisme, el cicloturisme o les rutes guiades per observar aus, totes elles molt populars a la zona.
Què passa amb la mosca negra?
Un altre insecte que genera preocupació a la regió és la mosca negra (Simulium spp.), coneguda per les seves doloroses picades. Els primers mesos de l’any, les condicions meteorològiques i l’alt cabal del riu Ebre van impedir dur a terme els tractaments habituals per controlar aquesta espècie. Tot i això, segons el COPATE, la situació actual està sota control gràcies a les actuacions posteriors i al descens del cabal del riu.
