Les aportacions massives de sorra per reforçar els punts crítics del delta de l’Ebre serà l’actuació prioritària a curt termini que els governs espanyol i català s’han compromès a assumir de forma coordinada per fer front a la regressió de l’espai natural. Així ho ha acordat la comissió mixta entre totes dues administracions i la Taula de Consens pel Delta, reunida aquest dimecres. A mitjà termini, però, el Pla Delta impulsat per la Taula, proposa efectuar els estudis i proves necessàries per a poder recuperar els sediments atrapats als embassaments, fet que permetria reduir aquestes aportacions. La idea, segons van constatar les tres parts integrants de la comissió, és poder començar a treballar de forma efectiva aquesta mateixa tardor.
La comissió mixta -amb representants de totes les parts- considera que ja existeix un compromís clar de les administracions per començar a actuar amb recursos a partir d’aquest mateix moment, més enllà de l’anunci recent de la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, sobre l’aprovació d’un pla de mesures urgents per preservar l’espai que s’ha de presentar abans de finals d’any i amb una dotació econòmica que garantiria totes aquestes actuacions.
Assumeix que la normativa europea –que protegeix l’espai- obliga a evitar la situació de deteriorament que pateix el delta de l’Ebre davant la regressió, induïda també per activitats humanes i el canvi climàtic. En aquest sentit, la Xarxa Natura 2000 preveu la necessitat de mantenir platges amb amplades superiors als 50 metres o permetre els corrents marins dins de les badies. La gestió dels sediments fluvials i les sorres litorals, es perfilen com els instruments de treball.
Les accions s’iniciarien amb l’aportació i/o redistribució de sorres aquesta tardor-hivern, amb la possible incorporació de dragues. Existeix ja un acord perquè tant l’Estat, la Generalitat com la Taula designen un tècnic cadascú per desenvolupar l’avantprojecte de gestió de sorres per als pròxims mesos, incloent-hi l’anàlisi ambiental, la caracterització i l’optimització del sistema de dragues.
Sobre el paper, durant els dos primers anys aquesta mesura consistiria a ajudar a reforçar els punts crítics del Delta, molt tocats després del pas del Glòria. De cara al tercer i quart any, es materialitzaria una aportació massiva per recuperar amplades de platja segures allà on s’han perdut. Això implicaria l’estudi de noves fonts de sediments, més enllà de les acumulacions al litoral deltaic.
Guanyar temps perquè arriben els sediments
Aquesta estratègia, d’acord amb el Pla Delta, permetria guanyar temps fins que es materialitzés una solució més duradora per als problemes de l’espai: l’arribada dels sediments fluvials que, des de fa més de mig segle, retenen els embassaments de la conca, especialment els del tram final. Un cop arriben efectivament al Delta, apunten des de la comissió, l’aportació de sorres anirà decreixent, “salvaguardant sempre les necessàries per evitar la regressió”.
La proposta concreta és efectuar els estudis tècnics, ambientals i econòmics per fer-ho possible. També desplegar una prova pilot per fer el traspàs de sediments des de l’embassament de Riba-roja i adquirir els coneixements necessaris. L’ACA ultima els estudis preliminars per dissenyar l’operació, fent-se càrrec de la seua execució i dels recursos econòmics necessaris.
En aquest àmbit concret, s’han creat grups de treball experts per a la gestió dels sediments tant al Ministeri per a la Transició Ecològica com a la Comissió encarregada pel Parlament. La Taula participarà en aquests grups i treballarà “per una major i millor coordinació” entre ells.
Per últim, el Departament de Territori s’ha compromès a buscar fons europeus per finançar la possible instal·lació de dics intel·ligents al litoral. / ACN
