L’Ajuntament d’Alcanar no haurà d’indemnitzar els propietaris de 24 apartaments il·legals pendents d’enderrocar del complex construït per l’empresa Turov fa més de dues dècades. Tot i que els tribunals van exigir al consistori un aval milionari per al pagament de les indemnitzacions, la Comissió Jurídica Assessora l’ha exonerat d’aquesta responsabilitat. Els dictàmens de l’ens sobre les reclamacions patrimonials dels propietaris, als quals ha tingut accés l’ACN, argumenten que no existeix un “nexe causal” entre l’actuació de l’administració local i el dany. Assenyalen que el promotor va actuar de forma “dolosa” ocultant “deliberadament” als compradors dels immobles la suspensió i anul·lació judicial de la llicència d’obres.
L’anomenat cas Turov continua fent encara girs inesperats 22 anys després de la llicència il·legal que va permetre construir una promoció de 32 apartaments en uns terrenys del barri de Serramar, a Alcanar Platja, on el planejament urbanístic només admetia habitatges unifamiliars amb jardí. La majoria van ser comercialitzats per la promotora amb posterioritat a l’anul·lació judicial de la llicència sense haver informat d’aquesta situació els compradors.
Fa tres anys, el mateix jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona que l’any 2006 havia declarat nul·la la llicència arran del recurs d’una veïna, va exigir a l’Ajuntament canareu que presentés un aval amb el qual poder compensar la resta d’afectats. D’acord amb la valoració feta anteriorment per la promotora, els propietaris demanaven 3,2 milions d’euros en total, danys morals al marge. A partir de les conclusions d’un informe encarregat a un arquitecte per revisar la valoració sota paràmetres més actuals, el govern municipal va presentar un aval per 2,24 milions d’euros.
Però la determinació final de les possibles indemnitzacions, quan es tracta de reclamacions patrimonials a l’administració que superen els 50.000 euros, recau preceptivament sobre la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Ara, el consistori justament ha finalitzat el procés de notificar a una vintena d’afectats els dictàmens comunicant que es desestima la petició d’indemnització -algunes de les reclamacions no van ser admeses per defectes formals o de terminis-.
L’argument principal de l’ens és que no existeix un “nexe causal entre l’actuació de l’administració i el dany patit”. Considera que, en el moment de la venda dels apartaments, l’administració municipal ja havia pres l’any 2004 les mesures reclamades per la Direcció General Urbanisme de la Generalitat per frenar la continuïtat de la promoció, revisant la llicència i suspendre les obres pendents.
Per contra, carrega tota la responsabilitat sobre l’actuació “clarament dolosa” de la promotora que venia els immobles. Sense posar en dubte la “bona fe” dels reclamants, els recorda que la seua relació durant el procés de compravenda es va cenyir “exclusivament amb la societat venedora, sense cap interferència administrativa”. Els dictàmens, en aquest sentit, situen la necessitat de dilucidar l’existència de danys i el seu abast en “l’àmbit del tràfic privat de béns” per una “transacció fraudulenta” d’un “immoble viciat jurídicament”.
Omissió “conscient” de la il·legalitat
La Comissió, en aquest sentit, acusa Turov d””ometre de forma conscient” als compradors “determinats elements essencials que haurien d’haver estat informats”. La societat no va fer constar en les escriptures de compravenda cap advertiment sobre la revisió de la llicència d’obres, ni el procediment judicial obert que la va anul·lar. Únicament constava una referència al Pla Especial de Reforma Interior (PERI) impulsat per legalitzar les obres que el Tribunal Suprem va acabar tombant definitivament el febrer de 2013.
Es dona fins i tot el cas, que un dels reclamants de la indemnització és una societat propietària de dos apartaments amb el mateix administrador que la promotora Turov. Un fet que la Comissió descriu com un “clar supòsit d’autocontractació” i que reforça, encara de forma més clara, les seues crítiques. “La societat reclamant va actuar d’una manera dolosa en la compra dels immobles o, si més no, amb negligència greu, atés que l’administrador de la societat era també l’administrador de la societat promotora en el moment de la compravenda i, per tant, coneixia que s’havia anul·lat la llicència”, conclou.
Malgrat tot, i paradoxalment, si es confirmar definitivament el contingut dels dictàmens desestimant compensar els propietaris, seria la mateixa societat Turov, actualment ja liquidada, l’única que podria acabar resultant indemnitzada en el cas, després que el consistori li pagués 1,07 milions d’euros l’any 2018 pels vuit apartaments que tenia en propietat, donant compliment a una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Al respecte, la Comissió avisa que si bé l’Ajuntament va ser obligat judicialment a indemnitzar la promotora això “no permet estendre automàticament” les compensacions a la resta d’afectats, en la mesura que van adquirir els immobles construïts mitjançant un contracte civil i “en cap moment” s’acredita que el consistori “haja incomplert les seues obligacions” quan la Direcció General d’Urbanisme el va obligar a revisar la llicència i aturar les obres restants.
“No els haurien hagut de vendre”
“El promotor, la mateixa empresa que va construir els apartaments, ja tenia constància que la llicència no era legal i no els hauria hagut de vendre”, ha assegurat en declaracions a l’ACN l’alcalde d’Alcanar, Joan Roig. Una interpretació que exclou l’administració municipal com a causant del dany.
Ha recordat que el cas Turov s’ha convertit en un maldecap per al consistori, que recentment va haver de pagar per ordre del TSJC a la promotora més d’un milió d’euros arran d’una “llicència mal donada”. “Això va ser el 2003 i el govern actual encara paguem les herències d’aquell urbanisme mal entés de principis del segle XXI”, ha reflexionat. Un estudi municipal posterior d’aquestes pràctiques va revelar que es tractava d’una pràctica reiterada: amb aquesta interpretació irregular de la normativa es van arribar a construir fins a 614 habitatges en diverses urbanitzacions d’Alcanar Platja quan, legalment el planejament només en permetia 179.
Amb tot, Roig ha insistit que el consistori, en tot moment, “ha seguit de forma exhaustiva totes les indicacions” tant de les administracions com dels organismes judicials. “Com a administració pública no podem fer res més que complir les sentències”, ha reiterat, al mateix que ha assegurat “empatitzar” amb els veïns propietaris d’apartaments que es podrien quedar sense indemnització per uns apartaments que el mateix consistori, també d’acord amb la sentència judicial, ha d’enderrocar.
Els propietaris podrien, ara, intentar recórrer el contingut dels dictàmens i mantenir viu el periple judicial del cas. L’ACN ha intentat posar-se en contacte amb els representants legals dels afectats que havien reclamat ser indemnitzats per l’Ajuntament d’Alcanar sense aconseguir cap resposta.
Segona licitació de l’enderroc
Precisament, i de forma paral·lela a la resolució de les reclamacions patrimonials dels propietaris, l’Ajuntament d’Alcanar està ultimant la sortida a licitació, per segon cop, del projecte d’enderroc per donar compliment definitiu a la restitució de la legalitat urbanística reclamada per les sentències judicials.
La primera adjudicació de l’obra, a principis de 2017, va acabar amb la renúncia de l’empresa després que el pas del temps hagués deixat els preus obsolets. El govern municipal estava a l’espera de les instruccions del jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona li concretés procediment coper fer efectiu la sortida dels veïns i la demolició. Una petició que no va trobar resposta. Això l’ha obligat a reiniciar el procediment amb un estudi de costos “totalment nou” i la nova publicació del plec de clàusules.
Tornen els anuncis de venda
Per si no n’hi haguera prou, l’ACN ha pogut tornar a comprovar, com ja ho va fer públic el desembre de 2023, que propietaris dels apartaments il·legals de Turov els intenten vendre a través de portals immobiliaris d’Internet. Així, l’anunciant Dani Real Estate ofereix un dúplex del complex per 110.000 euros a través de la plataforma ‘fotocasa.es‘, on ha publicat una galeria amb nombroses fotos i vídeos de l’apartament.
“Si busques un habitatge de vacances, vine a conéixer aquest apartament tipus dúplex, ubicat a la urbanització de Serramar”, escriu, detallant a continuació totes les característiques, equipaments disponibles i culminant la descripció amb la frase: “a tan sols 700 metres de la platja”.
Fa un any i mig, una immobiliària demanava 29.000 euros també per un dúplex. En aquella ocasió, l’oferta es presentava com “oportunitat d’inversió” amb un preu teòricament rebaixat pel fet d’haver d’assumir el risc de perdre els diners definitivament quan s’acabe executant l’enderroc. L’anunci va ser finalment retirat per la plataforma que l’acollia després de tenir coneixement de la situació irregular de l’immoble.
