La música ens fa moure el cos, però sobretot ens sacseja per dins. Aquesta és la idea central de la nova edició de Festival 21, el programa presentat pel periodista i DJ Francesc Lledó que reivindica el poder atemporal de la música dance com a llenguatge emocional compartit.
En cada sessió, Festival 21 demostra que el ritme no és només una successió de beats. És memòria, és identitat, és aquell instant en què una cançó concreta ens transporta a una nit determinada, a una amistat, a una etapa vital. La música és moviment, sí, però també és sentiment pur.
El poder d’una cançó que ens atrapa
Quan sona un dels grans himnes electrònics, el cos reacciona gairebé de manera instintiva. Però al mateix temps, s’activa una emoció profunda que va molt més enllà de la pista. Aquesta dualitat —energia física i connexió emocional— és el fil conductor d’aquesta nova edició.
Francesc Lledó construeix la sessió com un relat sonor que creix progressivament, combinant melodies icòniques amb ritmes que han marcat generacions. Festival 21 no és només un espai musical; és una experiència que ens recorda per què la música dance continua viva avui.
Una selecció que forma part de la nostra memòria
Aquesta edició recupera temes que han estat banda sonora de moltes nits inoblidables i que, anys després, continuen tenint la mateixa força. Cançons que ens fan aixecar els braços, però també tancar els ulls per reviure moments.
🎧 Tracklist del programa
- Alice DJ – Better Off Alone (Vocal Club Mix)
- ATB – 9 PM (Till I Come)
- Peran – Good Time
- Magic Gas – Xaletasso Trance Revolution
- Darude – Sandstorm
- Laurent Garnier – The Man With The Red Face (Radio Edit)
- Tomazz vs Filterheadz – Los Hijos Del Sol
- Mauro Picotto – Komodo
Festival 21: moviment que connecta generacions
La música electrònica ha evolucionat amb el temps, però la seva essència continua intacta: unir persones a través del ritme i l’emoció. Aquesta nova edició de Festival 21 reafirma que, més enllà de modes i tendències, el que perdura és la capacitat d’una cançó per fer-nos sentir vius.
Perquè quan la música sona, el cos es mou. Però el que realment importa és tot el que es mou per dins.
