Greenpeace ha presentat aquest dimarts un informe que conté dades que alerten que el regadiu és insostenible. Segons l’organització, les reserves d’aigua superficial han disminuït uns deu punts percentuals de mitjana en una dècada i la tendència es manté a la baixa. En el cas de Catalunya, apunten que el 7% dels regadius es troben en àrees amb tensió a causa del mal estat de les aigües subterrànies i per situar-se sobre zones vulnerables als nitrats. A l’Estat, la superfície regada ha augmentat en 536.295 hectàrees, un 16%, entre 2004 i 2021, i critiquen que la planificació hidrològica Estatal, aprovada fins a 2027, continua incrementant regadius a les conques de l’Ebre, Duero, Guadiana o Segura, ja afectades per la falta d’aigua.
Des de l’organització afirmen que hi ha “aigua escassa, contaminada i mal gestionada” i dins la seua campanya “Salvar l’Aigua” han presentat un informe que té com a títol ‘La bombolla del regadiu a Espanya’. Així, apunten que les aigües subterrànies no poden ser l’única font alternativa, ja que el 44% ja estan en mal estat i, les que encara són utilitzables, han de ser reserves d’aigua extremadament ben gestionades i controlades per al futur. Per tant, des de Greenpeace assenyalen que cal reduir el consum i apunten que si un 80% va cap al regadiu, “sembla evident que és el primer sector amb una retallada necessària”.
El cas de Catalunya
Pel que fa a les àrees amb tensió de Catalunya, aquestes es concentren principalment a dues zones costaneres diferents de les conques internes de Catalunya; a Girona occidental i al nord de la conurbació de Reus-Tarragona. Encara que la vall de l’Ebre és una zona amb forta incidència de la contaminació de les aigües subterrànies i vulnerable als nitrats a causa de l’agricultura i la ramaderia industrial, atés que les masses amb mal estat quantitatiu són escasses, per això les zones tensionades també ho són. Així, només hi ha una àrea amb tensió al sud del delta, a l’extrem meridional de la comunitat.
Des de Greenpeace defensen que caldria començar a retallar en les zones sobre aqüífers amb un ‘mal estat quantitatiu’ de l’aigua i que suposen un 32,88% del regadiu. A continuació, per aquelles àrees amb aqüífers que presenten un ‘mal estat químic’ de l’aigua i que representen el 45,52% del regadiu. Després, planteja fer el mateix en zones amb elevats nivells de nitrats (56,69% del regadiu) i zones en les quals ja s’ha produït una evolució climàtica (15,83%).
“Els senyals d’alarma són evidents”, ha apuntat Julio Barea, responsable d’Aigua a Greenpeace, que ha afirmat: “Espanya, segon país amb més estrés hídric d’Europa, té el 75% del seu territori en risc de desertificació i no podem permetre’ns regar com si res. A més el regadiu cada vegada es concentra en menys mans, la qual cosa vol dir que no ajuda a l’enfortiment rural sinó a l’enriquiment de, cada vegada, menys persones a costa de la futura escassetat de la majoria. Si continuem amb aquest model de creixement desmesurat està en perill de desaparéixer la nostra agricultura tradicional”.
Des de l’organització asseguren que les administracions s’escuden en la modernització del regadiu per continuar ampliant-lo i que tot plegat “és un parany”: la percepció que hi ha més aigua per ‘eficiència’, incentiva augmentar més superfície de regadiu, genera canvis cap a cultius més demandants d’aigua i estimula les dobles o triples collites anuals, segons han explicat en un comunicat. Un altre problema que apunten és la disminució del retorn d’aigua als rius, aiguamolls o aqüífers, l’estimulació d’una major evapotranspiració de les plantes i una major concentració de fertilitzants i plaguicides.
Greenpeace també lamenta que hi ha aigua que s’utilitza per produir fruites i verdures que acaben exportant-se, tot apuntant que l’Estat és el principal exportador mundial d’aquests productes (9,4% a escala global), i que fins i tot ven fora productes propis de climes tropicals com l’alvocat. A més, han indicat que es malgasten més d’un milió de tones d’aliments a l’any, l’equivalent, segons un estudi de la Universitat Pontifícia de Comillas, a 131 litres d’aigua perduda per persona i dia, només en aliments rebutjats.
Amb tot aquest panorama, des de l’organització creuen que “és urgent i vital” que el pròxim govern, així com els programes electorals de tots els partits, aborden aquest problema. Així mateix, demana que també ho prioritzen les comunitats autònomes on s’estan conformant un govern. Així, Greenpeace demana un full de ruta per acoblar el regadiu a la disponibilitat hídrica per garantir el proveïment de les poblacions, els cabals ecològics i altres usos prioritaris. També posa sobre la taula la necessitat d’una transició hidrològica “justa”, amb repartiment equitatiu dels recursos en quantitat i qualitat suficient.
