El Centre Picasso d’Orta exposa dinou fotografies inèdites que Pablo Picasso va fer en la segona estada a Horta de Sant Joan, el 1909. Ja com a artista consagrat, retornava al poble terraltí on va viure el 1898 amb el seu amic Manuel Pallarès. Ho feia amb una càmera de fotos per documentar les creacions artístiques als seus marxants, els germans Stein. A més de les obres on va gestar el cubisme, Picasso es va retratar a ell, a la seva companya Fernande Olivier i a veïns del poble. Entre els arxius de la fotògrafa Dora Maar s’han trobat imatges desconegudes d’aquella visita, un tresor antropològic que s’exhibeix al museu hortolà fins a l’abril. Coincidint amb la mostra, el consistori ha dedicat la plaça on està el museu a la model parisenca.
El Centre Picasso d’Orta ja va exposar el 2009 una vintena de fotos que Pablo Picasso va fer en la seva segona estada a Horta de Sant Joan (Terra Alta). En aquella mostra que es va fer per commemorar el centenari de la visita hi havia l’icònic retrat de pintor malagueny assegut en una cadira de vímet al seu estudi de l’Hostal de Trompet, on s’allotjava. També hi havia les fotografies de la muntanya de Santa Bàrbara o del poble des de la perspectiva en què acabaria pintant els quadres de ‘La Bassa’ o ‘La Fàbrica’, o fotos d’alguns dels seus amics a Horta, com l’hostaler a qui fotografia amb la guitarra a la mà.
Aquelles fotografies estan custodiades pel Museu Picasso de París, que recentment ha comprat els arxius de Dora Maar, fotògrafa i pintora surrealista que va ser una de les companyes sentimentals de Picasso. Maar va documentar la creació del ‘Guernica’ i és la musa d’algunes de les obres més importants de l’artista malagueny, com ‘La dona que plora’. Entre els arxius de Maar s’han trobat dinou fotografies més fetes a Horta de Sant Joan en la visita del pintor de 1909.
Després de poder-les visionar un cop digitalitzades, el Centre Picasso d’Orta les ha adquirit i les exhibeix en una mostra que amplia i complementa la que es va fer el 2009. Entre les noves imatges, destaquen tres nous retrats on apareix el pintor i sobretot les moltes fotos de famílies i persones del poble que hi apareixen.
Un Picasso integrat al poble
Com ha destacat Elias Gastón, director del centre picassià, les noves fotografies “desmunten la creença” que Picasso “es va aïllar a pintar” a Horta i que es va relacionar “poc” amb la gent del poble. Com la sèrie de fotografies de la primera exposició eren sobretot imatges de l’estudi, dels quadres i dels paisatges que acabaria pintant, “feia pensar que Picasso passava el dia al taller i no es relacionava ningú”, una idea reforçada pel fet que va crear un volum d’obra molt important en només tres mesos, un estiu en què va acabar de gestar el cubisme, inspirat per l’entorn natural del municipi.
“Aquesta segona tongada de fotos on hi ha, principalment, famílies – amb ell i Olivier entre aquestes persones- demostren que no estava tan aïllat, sinó que es va relacionar molt amb la gent d’Horta”, ha remarcat Gastón. De fet, aquesta quarantena de fotografies que s’exposen representen el reportatge fotogràfic més destacat que va fer el pintor. “No ho va fer en cap altre lloc”, ha assenyalat el director del Centre Picasso d’Orta. A més a més, de fotos de Picasso a Barcelona només n’existeix una i no n’hi ha cap d’ell a Gósol. De la seva estada Horta, ja se n’han trobat quatre.
Els responsables del centre d’estudis hortolà sobre Picasso no descarten que encara puguin existir més fotografies de l’estada, fora dels arxius de Dora Maar. De fet, es va parlar d’aquesta possibilitat amb Claude Picasso, un dels fills de l’artista, mort fa uns anys, però la recerca és complicada perquè, mentre que les obres de Picasso van ser per als hereus i per a l’estat francès com a pagament de l’impost de successió, altres documents com papers o fotos, es van repartir entre amics i altres familiars.
Justament els responsables del Centre Picasso d’Orta fa anys que busquen el quadre de la muntanya de Santa Bàrbara que va pintar Manuel Pallarès per al seu amic Picasso. Aquest quadre, com també certifiquen les fotografies, sempre va acompanyar al pintor malagueny en tots els llocs on va viure. Sempre li reservava un espai privilegiat. “Claude Picasso va dir que segurament el tindria algun amic de la família, però, de moment, no hem aconseguit localitzar-lo”, ha contat.
Tresor antropològic
L’exposició al Centre Picasso d’Horta es va inaugurar el passat divendres i es podrà visitar fins al 12 d’abril de l’any vinent, passada la Setmana Santa. El centre museístic confia que sigui un atractiu per revisitar l’espai, que es manté únicament amb aquests ingressos de les visites. “Aquesta mostra és una de les més importants que hem fet, tant des del punt de vista documental com per la relació de Picasso amb Horta”, ha destacat el director. “Realment és una documentació única perquè explica el que va passar aquí i, a més a més, és una crònica de la vida de 1909 a Horta”, ha subratllat Gastón.
El Centre Picasso també fa una crida perquè la visitin els veïns del municipi i ajudin a “identificar” els personatges que apareixen en les fotos de l’artista. “Esperem que vingui sobretot la gent gran perquè han passat 116 anys. No hi ha ningú que visqués en aquella època al poble, però per fisonomies o per alguna foto similar que tinguin a casa, pot ser que puguem descobrir quines famílies són les que va retratar Picasso”, ha apuntat Elias Gastón. “Picasso té uns lligams artístics amb Horta i també uns lligams emocionals i sentimentals amb la gent d’aquí. Sempre diu ‘Tot el que sé, ho he après a Horta’ i la tenia molt present. Aquesta sèrie de fotografies mostren aquesta vinculació de Picasso amb el poble”, ha afegit.
Una plaça per a Fernande Olivier
“Quan Picasso arriba a Horta el 5 de juny de 1909, hi ha dues qüestions que impacten a la gent: un és que porta una màquina de fotografiar, gens habitual llavors -fins i tot van creure que era fotògraf-, i l’altra és que l’acompanyava Fernande Olivier, una model parisenca vestida a l’últim crit, extremada, que va causar gran sensació al poble”, recorda el director del Centre Picasso d’Orta. S’ha fabulat molt sobre la relació de Fernande amb la gent d’Horta i el presumpte rebuig, a principis del segle XX, que va generar l’arribada d’una model exuberant que vivia amb un home amb qui no estava casada. La model apareix en aquestes fotografies de la mà d’alguna criatura, xerrant amb una veïna o envoltada de persones en una espècie de fotografia familiar.
I és que Olivier va marxar d’Horta lamentant que una malaltia no la deixés gaudir prou de la seva estada i convençuda que hi tornaria, amb Picasso i amb els seus marxants, a qui cartejava. “Deixarem Horta d’aquí a deu dies i tota la gent del poble està ben entristida, però tornarem l’any que ve amb vostès”, els diu als Stein en l’última missiva des del poble. Olivier detalla els regals que rep de caçadors, dels xiquets i de les dones, i lamenta que no podrà endur-s’ho tot a París. “La gent és molt amable… és sorprenent com som més simpàtics amb la gent d’aquí que amb la gent de París”, conclou.
Des de divendres, la plaça que s’obre pas davant del Centre Picasso d’Orta, l’edifici renaixentista que va ser l’antic Hospital, porta el nom d’ella. El consistori vol reconèixer d’aquesta manera “la visibilitat” i la projecció que Fernande Olivier va donar al poble i el seu paper de cronista de l’època. A la vegada, dedicant-li una plaça, s’aconsegueix “donar rellevància a les dones que van acompanyar a la figura de Picasso, sempre poc visibilitzades”, com ha explicat la regidora de Cultura d’Horta de Sant Joan, Marta Prat.
La regidora ha destacat “la iniciativa” del Centre Picasso que, “sempre amb pocs recursos i la il·lusió de la junta”, tiren endavant propostes molt importants, com la nova exposició fotogràfica. Prat també confia que els veïns puguin aportar informació d’aquesta la crònica social única que representen les fotos de Picasso i Olivier. L’Ajuntament d’Horta de Sant Joan treballa per tornar a celebrar a la primavera les jornades picassianes ‘Orta, Terra de Llum’, una iniciativa que es va reactivar l’any passat per donar continuïtat al Mes Picassià que va aturar per la pandèmia, i on es proposa un diàleg entre els vestigis culturals del pintor i els productes locals i la gastronomia.
