La primera fase del segellament definitiu dels pous del magatzem de gas Castor, situat davant la costa del Montsià, ja s’ha completat. Segons Enagás, els tretze pous submarins estan actualment aïllats del jaciment gràcies a la instal·lació dels primers taps de fons de ciment, finalitzada el passat 5 d’agost.
Aquesta actuació s’emmarca en el pla d’abandonament segur i permanent d’aquesta infraestructura energètica fallida, que va generar una important contestació social i política al territori.
Preparació per a una segona i tercera fase de segellament
Un cop col·locats els primers taps, la plataforma d’operacions Noble Resolve es prepara per instal·lar un segon i un tercer tap a cadascun dels pous, amb l’objectiu d’incrementar els nivells de seguretat i estabilitat de l’estructura subterrània.
En total, es preveu la instal·lació de 37 taps de ciment: 22 mitjançant perforació mecànica i la resta utilitzant detonacions controlades al subsol marí.
Les maniobres actuals també inclouen la neteja del fluid detectat el 2015, possiblement restes de petroli, que impregnava les parets dels pous i podria dificultar l’adherència del ciment.
Sismes recents, però sense connexió amb les obres
El 10 d’agost, cinc dies després de finalitzar la primera fase del segellament, es van registrar tres petits terratrèmols de baixa intensitat (entre 1,7 i 1,8 mbLg) al golf de València, pròxim al Castor.
No obstant això, no hi havia activitat a la zona en aquell moment i els valors sísmics no van superar els llindars establerts per activar el protocol de seguretat, motiu pel qual els treballs no s’han hagut d’interrompre.
Restauració ambiental i desmantellament final
Quan acabi la col·locació dels taps definitius, el pla d’abandonament inclou una última fase de restauració del fons marí, així com la retirada de la plataforma i els equips utilitzats.
Aquesta infraestructura —ubicada davant les costes del Montsià i amb connexions a la planta terrestre de Vinaròs— va quedar inactiva després dels sismes de 2013 i una forta oposició al territori ebrenc, que ara exigeix màxima transparència i garanties ambientals durant tot el procés de clausura.
