Els pescadors d’encerclament de l’Ametlla de Mar reclamen poder capturar les tonyines que els hi entren a la xarxa durant la seva activitat per agafar peix blau. La tonyina s’alimenta especialment de sardines i seitons, i quan els pescadors fan l’encerclament per agafar el peix blau, els hi entren i els hi fan malbé les xarxes. A més, en estar protegides, no les poden agafar. El president de la confraria de pescadors de l’Ametlla de Mar, Miquel Brull, afirma que això els perjudica molt i sosté que aquestes captures no posarien en perill la població de tonyines. Amb tot, la pesca d’encerclament va començar aquest dimecres una veda de dos mesos que hauria de permetre recuperar els caladors, tot i que Brull no és gaire optimista. Brull detalla que la problemàtica amb les tonyines va començar “fa vuit o nou anys”, arran d’un pla de recuperació d’aquesta espècie. “S’ha recuperat molt bé però no es va tenir en compte que és el depredador més gran del mediterrani”, valora, i creu que hagués calgut avaluar l’impacte que tenia en altres espècies, especialment el peix blau.
Brull detalla que la problemàtica amb les tonyines va començar “fa vuit o nou anys”, arran d’un pla de recuperació d’aquesta espècie. “S’ha recuperat molt bé però no es va tenir en compte que és el depredador més gran del mediterrani”, valora, i creu que hagués calgut avaluar l’impacte que tenia en altres espècies, especialment el peix blau.
Amb tot, el president de la confraria està convençut que si s’agafen només les tonyines que entren a les xarxes no es posaran en perill: “pescant a l’ham és impossible acabar-les”, comenta. I lamenta: “amb l’encerclament entren a la xarxa, perds el peix i després les veus saltant com en un zoo, i nosaltres i els deu treballadors de la barca hem d’anar cap a casa amb les mans buides”, narra. A més, critica que el fet que hi hagi algunes empreses sí que tinguin permisos per agafar-ne acaba suposant “una privatització del mar”.
Més enllà de l’afectació de les tonyines, Brull exposa que al mar hi falta plàncton. Això fa que els peixos tinguin menys menjar i que siguin més petits. “No acaben de ser grossos en cap època de l’any”, indica. Per ell, la causa no és l’excés de pesca. “Cada vegada som menys barques, pesquem menys i cada vegada hi ha menys peix al mar”, expressa. En aquest sentit carrega contra les administracions: “ens tracten injustament”. “Diuen que hi ha sobrepesca, que som uns delinqüents i que fem malbé el mar, i això no és així. Com pot ser que el calador del delta de l’Ebre, que és històric en peix blau i fa deu anys que no es toca, no s’hagi recuperat?”, es pregunta. En la seva opinió, caldria fer estudis que també analitzin els rius i l’impacte de les tonyines, però creu que a les autoritats “no els interessa mirar-ho”.
Cada cop menys barques
La pesca d’encerclament està molt arrelada a la zona i es fa de nit. “Portem un bot amb focus. Encens el llum i esperes que vingui el peix i es remogui a prop de la llum. Després fas un cercle per tancar-lo i agafar-lo. És una pesca molt selectiva”, assenyala el president de la confraria. En els darrers anys la flota s’ha reduït molt i actualment en tota la demarcació queden onze barques, entre els ports de Tarragona, Cambrils i l’Ametlla de Mar. En el cas de la localitat del Baix Ebre, el 2017 hi havia sis barques. Avui ja només en queden dues. “Cada vegada és més dificultós acabar l’any en condicions”, lamenta Brull.
De tota manera, destaca que a l’Ametlla de Mar la pesca dona feina a més de 200 persones de manera directa, i creu que si l’administració no fa canvis el sector a poc a poc anirà desapareixent. “Però no hi serem i continuarà sense haver-hi peixos al mar”, finalitza.
