Quan fem una mirada panoràmica actual al delta de l’Ebre, ja tenim normalitzat els municipis arrelats i plens de vida, on l’entramat urbà conviu entremig d’arrossars. Però molt abans de la seva colonització ja hi habitaven un seguit de masos, que avui resten abandonats i són d’un alt patrimoni històric i arquitectònic. És el cas del Mas de Coll. Una fita a la porta data del segle XVII i correspon a l’última restauració de la casa.
Més recentment, s’hi troba el Mas de Font. Es desconeix la data exacta d’aquesta construcció, però podria ser de finals del segle XIX i principis del segle XX. A diferència dels típics habitatges deltaics d’influència valenciana provinents de l’Albufera, aquest és un imponent mas més proper a l’arquitectura catalana pirenaica i central de l’època.
Molts d’aquests masos formen part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En l’actualitat són enclavaments en desús de finques privades. Es troben en deteriorament constant a l’espera d’una restauració. Aquests disseminats formen part de la història del territori, i donen pistes de la vida anterior al poblament definitiu del delta de l’Ebre.
