Tots els grups menys Vox han votat a favor del nou marc legal propi
El Parlament ha aprovat aquest dimecres l’Estatut de Municipis Rurals amb el vot de tots els grups menys Vox, que hi ha votat en contra. Es preveu que el nou marc legal beneficiarà 608 municipis de menys de 2.000 habitants, 12 més dels que preveia inicialment el projecte de llei. Es tracta d’una norma que té l’objectiu de revertir el despoblament rural, garantir l’arrelament de les persones i afavorir el reequilibri territorial. És el primer projecte de llei que el govern de Salvador Illa va enviar al Parlament. L’anterior executiu de Pere Aragonès ja va aprovar aquesta mateixa llei, però la iniciativa va decaure quan es va acabar la legislatura de manera anticipada.
El projecte de llei defineix, per primera vegada, què és un municipi rural i, per tant, se li dona un reconeixement específic. Segons el Govern, l’Estatut de Municipis Rurals suposarà un “punt d’inflexió” que garantirà una adequada prestació dels serveis públics i n’impulsarà el desenvolupament econòmic i social.
Actualment, a Catalunya el 75% de la població es concentra en zones urbanes, mentre que el 25% restant viu en nuclis rurals. Del total de 947 municipis que hi ha a Catalunya, se’n podran beneficiar 608 municipis. D’aquests, 213 són rurals, 381 reben la consideració de municipi rural d’especial atenció perquè tenen una població inferior als 500 habitants, 2 són municipis rurals assimilats i els 12 restants s’han incorporat durant la tramitació parlamentària.
Per comarques, els 12 municipis nous que s’han incorporat són: al Gironès (Bordils, Cervià de Ter i Flaçà), al Tarragonès (Nou de Gaià, Perafort, Riera de Gaià i la Secuita), al Baix Camp (Maspujols), Maresme (Òrrius i Sant Iscle de Vallalta) i al Vallès Oriental (Santa Maria de Martorelles i Vilalba Sasserra).
La classificació de municipi rural i de municipi rural d’especial atenció es revisarà cada quatre anys, dins els sis mesos següents a la constitució dels nous ajuntaments resultants de les eleccions municipals.
Després del tràmit parlamentari, l’Estatut incorpora una nova finalitat, que és la de promoure i garantir l’accés al coneixement i l’ús del català i de l’aranès.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha reivindicat que avui “sí que sí” el país viu un “dia històric” perquè, segons ha dit, la llei servirà per fer avançar el país. Així mateix, s’ha compromès a desplegar l’Estatut de Municipis Rurals. Dalmau ha assegurat que aquesta és una voluntat tant del Govern com del conjunt de la cambra i dels alcaldes i alcaldesses. Finalment, ha remarcat que s’aprova per una “àmplia majoria”.
El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha recordat, en declaracions des dels passadissos del Parlament, que es tracta d’una llei impulsada per ERC. I ha defensat la necessitat d’ajudar a la Catalunya rural per “compensar totes les mancances que li són imposades”. En aquest sentit, ha assenyalat que hi ha “problemes específics” en l’àmbit del transport, l’habitatge, l’ensenyament i l’activitat econòmica d’aquestes zones. “Catalunya necessita un nou impuls per a l’equilibri territorial de la nostra societat i de la nostra economia”, ha conclòs.
La diputada d’ERC Marta Vilalta, que ha exercit de ponent relatora de la llei, ha qualificat la llei “d’històrica” i ha augurat que “marcarà un abans i un després al país”. La diputada ha definit la nova norma com a “completa, integral, consensuada i pionera”. “Fem justícia”, ha conclòs.
Des de Junts, la diputada Anna Feliu ha reivindicat l’Estatut, però ha avisat al Govern que “no n’hi ha prou amb aprovar-lo”. “No pot ser una declaració d’intencions sinó que ha de ser una eina transformadora”, ha defensat.
En aquest sentit, el diputat dels Comuns Lluís Mijoler, expresident també de la FMC, ha defensat que no és una “declaració d’intencions” sinó que es tracta d’una “eina concreta per fer realitat els drets i la vida digna als pobles”. Ha admès que l’Estatut de Municipis Rurals “no resoldrà tots els problemes” però ha afegit que, sense aquest marc, “la desigualtat territorial esdevindria irreversible”.
Per la seva banda, el diputat del PPC Juan Fernández ha celebrat que el Parlament aquest dimecres comenci a “fer justícia” amb el món rural que, segons ha dit, és el més castigat per la “inacció política”. En aquest sentit, ha resumit que “no només és una llei sinó una eina de reparació i de futur”.
El diputat de la CUP Dani Cornellà creu que l’Estatut de Municipis Rurals suposa una “esmena” a com ha funcionat el país en les últimes dècades. I ha posat l’accent en la necessitat de controlar el seu desplegament. “No n’hi ha prou amb aprovar-la. Serem molt exigents en fer un control al Govern”, ha avisat.
En canvi, el diputat de Vox Alberto Tarradas considera que el text de la llei ha quedat “desdibuixat”, “controlat per l’aritmètica política” i “esterilitzat pel sectarisme d’alguns”. Segons ha dit, la nova norma ha quedat subordinada als “interessos de partit”.
Finançament propi i incentius fiscals
Entre la bateria de mesures destaca la creació d’un sistema de finançament propi, que estableix un fons específic de municipis rurals de caràcter incondicionat que anirà lligat a la llei de pressupostos. I també s’estableix una línia específica d’inversions per als municipis rurals perquè facin front a la regressió demogràfica i a l’envelliment de la població. L’Estatut de Municipis Rurals promou l’aplicació d’incentius fiscals per afavorir la compra i la rehabilitació d’habitatges, i la reducció de la càrrega burocràtica dels ajuntaments que serà possible gràcies a la creació d’un portal únic a la seu electrònica de l’Administració que integrarà tots els tràmits, serveis i informacions que afecten aquest tipus d’ajuntaments.
Jornada del món rural
A partir d’ara s’obre un període perquè el que Govern analitzi el text aprovat al Parlament i iniciï el seu desplegament. El pròxim 15 de novembre de 2025, el Govern organitzarà al Món de Sant Benet (Bages) una jornada destinada als ajuntaments i món rural on seguirà treballant en el desplegament progressiu de la nova llei.
Representants polítics, de les entitats municipalistes i alcaldes de municipis rurals han estat presents al debat i votació de l’Estatut de Municipis Rurals des de la tribuna de convidats dins de l’hemicicle. Entre ells, l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès, que és la primera vegada que assisteix a un ple des que és expresident i el president d’ERC, Oriol Junqueras; presidents de Diputacions; la presidenta de l’ACM, Meritxell Budó; el president de la FMC, David Bote; el president de Micropobles de Catalunya, Joan Solà; presidents dels consells comarcals així com alcaldes i alcaldesses. Just després de l’aprovació de la llei tots ells s’han fet una fotografia a les escales d’honor del Parlament.
