El govern espanyol calcula que uns 2 quilòmetres de la barra del Trabucador, un 35% del traçat total, es troben en aquests moments submergits sota una làmina d’aigua d’uns 40 centímetres arran del pas del temporal Filomena. Un cop ha remès la llevantada i la marea, que va obrir canals de centenars de metres d’ample comunicant de nou el mar i la badia dels Alfacs, l’istme s’ha recuperat parcialment en alguns sectors. Segons han apuntat fonts estatals a l’ACN, això facilitarà la restauració del pas durant les pròximes setmanes. Argumenten que, malgrat el desgast, les obres d’emergència efectuades arran del Glòria han permès esmorteir l’impacte del nou temporal en espais delicats com l’illa de Buda o la costa nord deltaica.
El pas de Filomena durant el passat cap de setmana ha tornat a posar en evidència la fragilitat del Delta de l’Ebre, especialment la línia de costa que rep els embats dels temporals, combinats amb la progressiva pujada del nivell del mar i la subsidència del terreny. Tot i que de menor dimensions, les mateixes fonts governamentals reconeixen que ha estat l’episodi més violent que ha viscut l’espai natural després del Glòria, fa gairebé un any.
La barra del Trabucador ha estat, novament, un dels espais on millor s’ha fet visible aquesta situació. Just després del temporal més de la meitat de l’istme es trobava trencat per múltiples canals i cobert per l’aigua, especialment a partir del tercer quilòmetre a partir del seu inici i en direcció a la punta de la Banya, amb punts on la profunditat de l’aigua superava el metre. Amb la remissió de la llevantada i la marea d’aigua, algunes parts han acabat emergint. Les submergides tenen làmines d’entre 30 i 40 centímetres d’aigua marina.
En aquest escenari, des del Ministeri per la Transició Ecològica preveuen que els treballs per restaurar el pas per la barra per part d’Infosa, l’empresa propietària de les salines, no seran tan costosos ni complexos com es podia estimar en un primer moment. Un fet que atribueixen, en part, a les obres efectuades durant els últims mesos arran de les destrosses que va causar el Glòria fa un any. Llavors, el Servei de Costes provincial va invertir en aquest espai 700.000 euros reubicant 350.000 metres cúbics de sorra.
Malgrat això, i davant la cada cop més evident debilitat d’un istme que entre el Glòria i el Filomena va patir quatre episodis de temporals –de magnitud variable-, les mateixes fonts admeten que mentre no s’aprove i s’execute el Pla de Protecció del Delta de l’Ebre que ultima el govern espanyol serà necessari que alguna de les administracions competents en l’espai –en referència també a la Generalitat- execute una actuació de reforçament similar a l’efectuada els últims mesos.
Aquest tipus d’obres topen amb l’oposició frontal de grups ecologistes i experts, que reclamen no alterar la dinàmica natural de l’espai amb actuacions molt costoses econòmicament i ambientalment. A l’altre cantó de la balança, salines al marge, el parc natural del delta de l’Ebre i diversos experts de l’IRTA reclamen que es puguen mantenir les condicions d’una badia dels Alfacs que resguarda una de les més grans poblacions mundials de la nacra mediterrània, fortament amenaçada.
Al marge de les actuacions al Trabucador, les obres d’emergència per refer la costa del Delta després del Glòria van suposar l’aixecament d’un cordó dunar entre la península del Fangar i Riumar per evitar l’entrada d’aigua del mar als arrossars amb els temporals, o el reforçament amb sorra per tapa els canals de l’illa de Buda que connecten els calaixos interiors amb el mar. Des del govern espanyol, en aquest sentit, reconeixen que si bé aquestes estructures han pogut complir en bona part el seu objectiu durant els últims mesos, l’embat dels temporals recents, especialment el Filomena, n’ha provocat el seu debilitament i obligarà a reforçar-les.
