Deltebre, l’Aldea o Amposta celebren aquests dies festes majors. Un dels denominadors comuns són els actes taurins en les seves diferents modalitats, com els correbous, bous a la plaça o els capllaçats. Una tradició que al territori es remunta al segle XVII, quan es definien com a “corretoros”.
L’antropòloga ebrenca Íngrid Bertomeu explica que el pas del temps no ha comportat canvis destacats en les festes amb bous. Més enllà de què els bous a la mar han desaparegut o que molts pobles ja no es reuneixen per construir la plaça, les festes mantenen l’essència del passat.
En l’última legislatura, el debat sobre els bous va tornar al Parlament. Una modificació de la llei podia acabar amb modalitats com els capllaçats o els embolats, que representen 8 de cada 10 festes amb bous. Per Bertomeu, que va participar de la redacció de l’inventari d’aquestes festes, una possible prohibició obligaria a la revisió d’aquest patrimoni.
El Montsià i el Baix Ebre són les dos comarques amb més activitat: un 90% dels actes en l’última dècada s’han concentrat aquí. De fet, al Montsià només Freginals no celebra bous. Al Baix Ebre, la tradició es manté viva a tots els pobles, excepte al Perelló, l’Ametlla de Mar i Tortosa, però si a l’EMD de Jesús. Per últim, Horta de Sant Joan a la Terra Alta celebra bous, mentre que a la Ribera d’Ebre no es fan a cap municipi.
