Catalunya ha guanyat 1,7 milions d’habitants en un quart de segle, passant de 6,2 milions a més de 8. En el context europeu només quatre dels 27 països de la UE han viscut un ritme de creixement més gran, segons dades del Banc Mundial. Dels 20 milions de ciutadans que el club comunitari ha guanyat en aquest temps, un de cada deu és resident a Catalunya. El salt demogràfic s’ha degut principalment a l’arribada de persones d’altres països, que avui són un 25% dels catalans.
La seva presència, però, no ha evitat l’envelliment poblacional, l’edat mitjana ha passat de 40,6 a 43,7 anys, ni tampoc el despoblament als micropobles: prop de 200 han perdut habitants. El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà, recorda que els micropobles són el 50% dels municipis i el 2,4% de la població, i demana més equilibri territorial amb projectes com el multiservei per garantir uns bàsics a tots els municipis.
De forma general, la població ha crescut sobretot a les comarques i municipis més metropolitans i costaners, amb algunes excepcions. En realitat, només hi ha tres comarques que hagin perdut habitants respecte a l’any 2000, la Terra Alta (-6,1%), el Ripollès (-1,1%) i les Garrigues (-1%).
Gràcies a la població nouvinguda, i malgrat la davallada sostinguda de la natalitat, Catalunya ha guanyat gairebé un 30% d’habitants en 25 anys, i les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya apunten que la població continuarà creixent: augmentarà en 541.000 persones els pròxims 10 anys fins a arribar als 8,55 milions d’habitants, un 6,8% més que avui. I això, malgrat que el creixement natural continuarà sent negatiu amb menys 113.000 persones, és a dir, hi haurà més defuncions que naixements.
De nou, seran els immigrants els que faran créixer la població, amb un saldo migratori estimat de 654.000 persones el decenni entrant.
