És Laia Martí, té 10 anys i viu a Tortosa. Té la síndrome de Down però això no és un impediment per fer allò que més li agrada, com és la zumba, el teatre o jugar a futbol. De fet, el dia a dia de la Laia és com el de qualsevol altre xiquet de la seva edat. Les úniques limitacions que té, explica la seva mare, Montse Martínez, són les barreres que encara posa la societat. Tot i que cada cop són menys les “etiquetes” sobre aquesta síndrome, Montse reconeix que encara queda molt camí per recòrrer.
Montse va saber que la seva filla tenia la síndrome de Down quan va nèixer. Lamenta la falta de suport que va tenir en el moment que va rebre la notícia.
Laia estudia a l’escola El Temple i és una més a l’aula. Però aquesta inclusió és més difícil en altres àmbits, com les activitats extraescolars.
Les famílies celebren les últimes lleis que volen garantir els drets de les persones amb discapacitat, però reclamen que es posin en pràctica d’una manera afectiva. Uns passos endavant que han de deixar enrere tots els estereotips que encara recauen sobre persones com Laia.
Fes el teu comentari