L’orada (Sparus auratus), es cria en terra en sistemes de recirculació o de flux fins a arribar a grandàries compreses entre els 2 i els 20 g, que és quan es transfereixen a les gàbies marines. Durant el període en terra, els peixos juvenils poden ser condicionats en els tancs nedant contra corrent per estimular el seu creixement muscular i augmentar la robustesa. Perllongar el període de cria en terra en l’orada abans de la seva transferència a les gàbies marines permetria a l’aqüicultor beneficiar-se d’un millor creixement, resistència i robustesa si als alevins se’ls indueix a realitzar més exercici en els tancs a l’augmentar-los el flux d’aigua.
Aquesta és la principal conclusió de l’estudi realitzat pels investigadors de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), de Sant Carles de la Ràpita, juntament amb la Universitat de Wageningen d’Holanda, l’Institut d’Aqüicultura de Torre de la Sal del CSIC, i l’empresa Future Genomics Technologies BV, també holandesa.
En aquest estudi es van investigar els efectes fisiològics de la modificació del flux d’aigua en els tancs de cria, sotmetent a grans grups d’orades a un flux mínim o règims de flux d’1 a 2 vegades la longitud corporal per segon, a fi d’induir l’exercici de natació durant un període de 8 mesos (de febrer a octubre) en dipòsits de 1.500 litres.
Després de 8 mesos en els tancs, el flux d’una vegada la longitud corporal per segon va proporcionar unes condicions òptimes per al creixement i la uniformitat, però també estrès (cortisol plasmàtic inicial més baix), robustesa (factor de condició més alt i cors més grans) i mobilització d’energia (augment de la glucosa plasmàtica). Tot i que el flux va millorar el creixement de forma lineal amb la velocitat de la natació, també el percentatge de peixos lordòtics va augmentar amb l’exercici, particularment quan nedaven a flux de dues vegades la longitud corporal.
Si es considera una prolongació del període en terra, el règim d’exercici òptim per a l’orada juvenil seria el d’un exercici de natació que indueixi el flux a 1 longitud corporal per segon. Els investigadors suggereixen que es podria limitar la quantitat d’animals afectats per lordosi vertebral induint l’exercici només durant una part del dia (6 h) o iniciant el condicionament del flux en una etapa posterior (cap als 14g de pes viu), a fi d’evitar una càrrega d’exercici excessiva en l’etapa més primerenca de desenvolupament.
El creixement del 15% obtingut amb l’exercici al produir-se un major consum d’aliment i/o una taxa de conversió d’aliment més baixa, escurça el cicle de producció i, a més, és probable que una daurada més robusta mostri menors taxes de morbilitat i mortalitat. D’altra banda, els canvis en l’estructura muscular de l’orada exercitada poden reflectir una textura més “carnosa” i, juntament amb els canvis hidrodinàmics en la forma del cos, crear més semblança amb l’orada salvatge, un punt important per al mercat de peces senceres.
Amb el flux incrementat, l’aqüicultor podria beneficiar-se d’una major robustesa com a mesura de mitigació contra l’impacte fisiològic negatiu de la manipulació, el transport i l’aclimatació a un entorn nou, tot associat amb la transferència a la mar.
