Organitzacions ambientals i conservacionistes han signat un manifest on demanen solucions «basades en la natura» per mantenir la «sostenibilitat física» de la barra del Trabucador del delta de l’Ebre. Una setantena d’entitats, científics i acadèmics apunten que les accions d’enginyeria que s’han aplicat per fixar i augmentar la rigidesa de la barra davant de fenòmens meteorològics extrems, com el Glòria, «han fracassat i són la pitjor solució». Al manifest proposen que s’apliquen mesures per aprofitar «de forma intel·ligent, l’energia i sediments que aporta el dinamisme intrínsec del Delta» i que «el transport transversal» de sorres que es produeix en els forts temporals «és imprescindible» per garantir l’amplada del Trabucador.
Després de l’última erosió que ha patit la barra de sorra del Trabucador al Delta de l’Ebre, 36 associacions i 33 científics signen un manifest contra les «actuacions humanes» que s’han intentat per augmentar la rigidesa de la barra. «No només han fracassat, sinó que han fet augmentar-ne la vulnerabilitat», critiquen. Les entitats conservacionistes demanen que «l’alternativa zero», la de no actuar-hi, «ha de ser considerada seriosament» i defensen que l’activitat salinera que es fa a la Punta de la Banya, «és perfectament compatible, tot i que no imprescindible», amb la conservació dels valors naturals que caldria fer sota una avaluació ambiental apropiada. En el manifest es proposa que pel futur de l’activitat comercial de les salines passa per «buscar alternatives a l’accés per terra –per exemple, per navegació-, quan la barra del Trabucador es trenca», o en traslladar part de l’activitat industrial fora de la Punta de la Banya.
En l’escrit, rebutgen les solucions aportades fins ara les administracions públiques al Trabucador, que valoren com «inefectives» i que suposen un manteniment periòdic «insostenible econòmicament i a llarg termini». També qüestionen la utilitat d’haver extret 350.000 metres cúbics de sorra de la part submergida de la barra, que adverteixen que «ha debilitat la seua capacitat d’autorecuperació».
Les entitats conservacionistes aposten per implementar «la tendència global» basada a usar elements de la mateixa natura per fer front a les conseqüències dels fenòmens climàtics extrems. Són solucions «que aprofiten el funcionament dels ecosistemes» i que assenyalen com «més eficaces en termes econòmics i ambientals».
