“No existeixen sospites fundades que s’haja produït alguna irregularitat” al voltant d’un cas que “es remunta a una legislatura molt anterior”. Aquest és l’argument que el PSOE ha utilitzat a la Junta de Portaveus del Congrés dels Diputats per rebutjar portar al Ple el debat i votació de la creació d’una comissió d’investigació sobre les possibles responsabilitats polítiques per l’adjudicació, finançament, construcció i indemnització del projecte Castor. Una iniciativa a la qual els socialistes va donar suport la passada legislatura i que ara han rebutjat amb el suport dels representants del PP, Vox i UPN. La portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, s’ha escudat també en “l’elevat” nombre de comissions obertes o demanades.
Tot i que la negativa dels socialistes a la Junta de Portaveus, amb el suport dels partits de dretes i la ultradreta, ja es coneixia des de mitjan setmana passada, els arguments utilitzats per Lastra, segons recull l’acta de la Junta de Portaveus, ha sorprès i indignat Compromís, el partit enquadrat dins del Grup Plural -al costat de Junts, Més País i BNG- que havia presentat la proposta juntament amb el Grup Mixt. Més encara, tractant-se de la formació que governa la Generalitat Valenciana amb el mateix PSOE.
“No entenem per què la passada legislatura sí que va votar a favor i en aquesta en contra. No entenem que diga que és d’una legislatura anterior. Hi ha moltes coses que es remunten a legislatures anteriors”, ha respost el diputat de Compromís, Joan Baldoví, contrariat davant les justificacions de Lastra.
Encara més controvèrsia ha generat l’argument que “no existeixen sospites fundades que s’haja produït cap irregularitat” al voltant del projecte Castor, el magatzem de gas submarí impulsat pel llavors govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, immers en una plèiade d’escàndols econòmics i processos judicials des que va clausurar a finals de setembre de 2013 sense que mai hagués entrat en funcionament.
“Serà en el seu cas, però crec que de sospites n’existeixen per a molta gent, quan els ciutadans paguem les indemnitzacions per un projecte que no hauria mai d’haver vist la llum”, ha retret Baldoví. Després de provocar més d’un miler de terratrèmols només quan operava en fase de proves, el tancament ordenat pel govern del PP i la posterior renúncia de l’exconcessionària Escal UGS, va suposar el pagament d’una indemnització 1.351 milions d’euros a la societat controlada per Florentino Pérez –que, a banda de contractista, va exercir de comissionista en les subcontractes de les seues pròpies empreses del grup ACS disparant el cost final-.
L’exconcessionària Escal-UGS i els seus dos principals directius s’asseuran pròximament a la banqueta dels acusats en judicis per respondre de les acusacions de delictes de prevaricació ambiental, mentre els tribunals Constitucional i Suprem han anul·lat el retorn als bancs del crèdit per pagar la compensació així com els costos de manteniment de les instal·lacions, que s’anaven carregant anualment als consumidors de gas. El cost final de tot plegat, pendent de la resolució dels contenciosos econòmics, podria superar els 3.400 milions d’euros.
La participació de la ministra Ribera
El govern socialista va atorgar a Pérez la concessió del projecte Castor a més d’autoritzar tota la despesa, va intentar a finals de l’any passat capitalitzar políticament l’anunci del futur desmantellament del projecte Castor després de votar a favor de la comissió. Ara, però, no veuria amb bons ulls, segons revelava fa uns dies el diari ‘El Mundo’, que la seua ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, l’encarregada l’any 2009 de signar la declaració d’impacte ambiental favorable del fracassat magatzem de gas submarí com a secretària d’estat de Canvi Climàtic, hagués de respondre pel cas davant del Congrés. Per aquest motiu, hauria demanat el suport del PP per tombar-la, evitant portar el debat sobre la seua creació al ple.
En el rerefons apareix, també, la recent incorporació de l’expresident de la Generalitat i exministre d’Indústria durant la tramitació del Castor, José Montilla, com a membre del consell d’administració d’Enagás, empresa amb un 5% de participació estatal que gestiona el sistema gasista i a la qual el govern espanyol va encarregar l’operació financera per indemnitzar Pérez i el manteniment de les instal·lacions, per les quals va arribar a cobrar 16 milions d’euros anuals.
Per últim, Baldoví també ha qüestionat obertament l’argument de l’elevat nombre de comissions d’investigació, obertes o pendents, al Congrés. “Ara acabaran les comissions i grups de treballs per a la reconstrucció i, per tant, hi pot haver lloc per aquesta comissió que, insistisc, el Partit Socialista va votar a favor”, ha tancat. / via ACN
